Lamanelamelamou cap.9 i últim (La pluja daurada)

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 2.00 (1 Vote)

 

9. - La pluja daurada


Les hortènsies estan molt pansides. Creus que s'hi pot fer res? Petonets. Nyaki”

A les hortènsies no els passa res. Deixa-les tranquil·les, ja me n'encarrego jo de que es revifin. Llepadetes. Manuela”

Gràcies per encarregar-te de les hortènsies. Conec les teves habilitats per revifar altres coses pansides. Espero que amb les hortènsies també te'n surtis. Elles t'ho agrairan i jo també. Acaba't el cava de la nevera o llença'l. Tornaré a estar fora tot el dia. Petonets. Nyaki”

Llençat el cava... coll avall a la teva salut. Però n'hi havia molt poc. No en tens més?”

No torno fins a la nit. No hi ha més cava, però et deixo una mini de Karhu perquè també te la beguis a la meva salut. A l'última nota no hi havia llepadetes per mi. Les he trobades a faltar. Petonets (i, amb permís del Gonzalo, una xucladeta a la cuixa). Nyaki”

Ja no surto amb el Gonzalo”

Porten cinc o sis dies sense coincidir perquè la Manuela ha estat venint molt tard a fer les feines, i l'Iñaki sempre era fora per les tardes. En canvi ell sí que ha estat treballant a casa cada matí i té gairebé enllestit el seu treball per Nova York. Com que els altres saben que no vol fer-ne cap comentari fins que no hagi acabat amb el procés creatiu, no han anat a molestar-lo. Ell, en canvi, sí que ha necessitat esbargir-se i s'ha trobat cada vespre amb la Mònica, o a soles o amb la Lita i la Tenes, perquè les tres dones han acabat fent un grupet inseparable. De tota manera al llit ha preferit d'anar-hi sol amb la Mònica i deixar de repetir els llits rodons per a un altre moment. Les altres dues ja han vist que aquella parella estaven entrant en un procés galopant d'enamorament i també han preferit deixar-los sols. Però l'Iñaki aquests dies tampoc no s'ha quedat fins massa tard a casa de la Mònica, i cada dia s'ha llevat a les sis del mati per posar-se a treballar, perfectament carregat de les imatges i sensacions eròtiques del vespre anterior. Ara ja és únicament i exclusivament la Mònica allò que omple la seva imaginació. Tant les altres dues en la realitat, com el Fabià a les fotos, són un complement que acabaven d'arrodonir-li la festa, però la festa és ella. I treballant en aquestes fotos se sent com si estigués vivint en una festa perpètua, un banquet a l'Olimp amb tota la patuleia dels déus del Panteó.

S'ha comunicat amb la galeria de Nova York i han quedat que hi volarà dintre de quinze dies per presentar-los-hi la seva nova producció. També els ha avançat que es tracta de quaranta imatges d'erotisme explícit en color. No han parlat de res més, ja en parlaran, però està ben segur de que apreciaran la seva obra i li reservaran el millor moment del darrer trimestre de l'any, en l'apogeu de la nova temporada.

Ara només l'obsessiona la Mònica i aquesta feina, que són dues coses que viu com absolutament lligades. Perquè seleccionar imatges és seleccionar imatges de la Mònica; enquadrar, retallar, ampliar imatges és treballar amb el cos de la Mònica; sempre la Mònica; només la Mònica. Té quinze dies per decidir el grup de les quaranta imatges antològiques que aniran a l'exposició. Quinze dies per seguir navegant sobre el cos de la Mònica amb el seu esperit després d'haver-la navegat de viu en viu el vespre anterior.

Quaranta, aquest és el nombre d'imatges que s'ha fixat. Però també podrà ser alguna més o alguna menys, mentre constitueixin un conjunt unitari. La unitat es basarà en els aspectes estilístics. La varietat, en canvi, serà més temàtica que formal: ella, el ioni, i el ioni engulint el membre. Té descartada qualsevol solució que doni a l'espectador la idea equivocada de que es tracta d'una versió moderna del kamasutra. Res de col·lecció de postures o punts de vista diferents: una única conjunció total dels cossos amb tota la seva intensitat. Si hi ha imatges prèvies o posteriors a la penetració, només hi són per reforçar-la, perquè formen part de la mateixa penetració. Tampoc no té previst que siguin vistes seguint una lògica temporal: cada imatge haurà d'estar per explicar-se a si mateixa i per explicar millor totes les altres. Amb la segona càmera ha pogut captar els moviments del paroxisme. Són especialment impactants aquelles en que junt a uns ulls i una boca de la Mònica perfectament enfocats apareixen altres parts del cos bellugades, el coll o els cabells, o molt bellugades, el que sembla ser el braç o la mà. Allò que no esperava, perquè les havia preses sense la intenció d'utilitzar-les, és que també han quedat perfectes les quatre fotos amb la imatge més correguda perquè no era la Mònica la que es bellugava sinó que era ell mateix, en el moment en que s'escorria al seu damunt. Ja imaginava, perquè els coneixia prou als crítics, que aquelles serien les que serien millor valorades. Apareixien com unes potents pinzellades a mig camí cap a l'abstracció per emfatitzar el valor plàstic de l'agitació, però eren també, i a ell poc l'importava si seria o no correctament interpretat així, la penetració del narrador en la pròpia narració. Això, per a ell, conferia a aquelles fotos un valor afegit que mai no podria compartir amb els altres assistents a l'exposició.

Ha estat cinc matins en aquest treball i ara creu que el pot donar per pràcticament acabat. Només li cal deixar-lo reposar durant una bona setmana i després donar-li l'últim cop d'ull, el definitiu, quan encara li quedaran alguns dies abans d'anar a Nova York. Satisfet, obre la nevera per veure que hi té per poder picar.

Bon profit. 2 minuts al microones”

Sobre un paquet de paper de plata, la Manuela ha deixat aquesta altra nota. Són l'únic contacte que ha tingut amb la Manuela als darrers dies, aquestes notes. La que hi ha dintre de la nevera acompanya una caçoleta de fricandó que no li serveix per fer un pica-pica a mig matí. Però li serveix per recordar la que es va trobar ahir a la taula del rebedor i se sent culpable de no haver-la trucat encara. S'ha barallat amb el seu noi? No ve pels matins per no coincidir amb ell? Té algun problema?

La truca de seguida i ella diu que està la mar de bé. Que durant uns dies està fent de mainadera pels matins. Que en aquest moment està en un parc infantil bastant proper i pot passar per casa seva a dir-li hola. L'Iñaki coneix el parc i diu que no es bellugui. Que a ell li va molt bé sortir ara a estirar les cames, i que la ve a veure a que li expliqui, si vol, totes aquestes novetats que sembla ser que té per explicar-li.



* * *



La feina de mainadera no és res més que una substitució provisional d'una amiga que està malalta. Pel que fa al Gonzalo, ja fa una setmana que ho han deixat, i si no li ha dit abans és perquè no s'han vist. Que estigui tranquil, que ella està molt bé.

Em va venir com un cop de cap. Vaig veure que la nostra relació estava esgotada i que era una burrada voler-la allargassar, i voler-la institucionalitzar casant-nos encara hagués sigut una bestiesa més gran.

Estan asseguts en un banc i ella ja li ha presentat a l'Amanda, una nena de dos anys que està molt distreta al sorral, envoltada de cubells i motllos de plàstic.

Vam fer l'amor, saps? Va ser a casa de la noia que m'ha demanat que li faci aquesta feina de cuidar l'Amanda. Érem una colla i estàvem tots molt borratxos. Van voler jugar a campaneta-la-gling-gling i, ja saps, sempre acabem fent les mateixes cotxinades.

No, no ho sé.

La campaneta era una bala de vidre i jo per comptes d'amargar-me-la on sempre, me la vaig empassar.

Una mica bèstia sí que ets. Et vas empassar una bala de vidre?

Sí, però no va servir de res. Igualment van pensar que la tenia allà on tu també t'ho pensaries i van tenir d'obrir-me, allà, per veure, allà, si la tenia.

I a tu això no t'agrada gens.

És clar que m'agrada!

Però no t'agrada que al teu noi li agradi que et remenin els altres.

Sí, sí, que m'agrada que a ell li agradi.

Però els que els hi agrada veure com a la seva noia se la beneficien els seus amics són uns banyuts!

Doncs mira, a mi m'agraden el banyuts. Jo em pensava que tu també eres un banyut i per això m'hi estic tan bé parlant amb tu. Bé que t'agrada mirar quan la Mònica ho fa amb un altre!

La Mònica i jo no som parella. Jo podria ser la parella de sa mare, i tampoc no és el cas.

Encara no sou parella oficial, tu i la Mònica? A què espereu?

La Mònica és la més petita d'un grup que hem decidit no inhibir-nos davant de certes qüestions.

La meva colla de veneçolans també és bastant desinhibida, no creguis. Al menys n'hi ha alguns que ho són bastant.

Si tots jugueu a les cotxinades que expliques, déu n'hi do!

No, n'hi ha algunes que no es deixen mirar allà, ni per veure si s'hi han amagat la bala. No es deixen mirar ni per les altres noies. Si veiessin les fotos que tens al rebedor de casa teva es moririen d'un infart.

I què fan quan vosaltres us poseu a fer cotxinades.

Parlen entre elles d'altres coses, fan el despistat... com feia jo quan els altres feien un complet i jo havia decidit no fer-ho.

El Gonzalo tampoc no ho feia.

Davant meu no. Ell no ho feia mai si estava amb mi, i això que jo l'hagués deixat.

Perquè? A tu també t'agrada veure com el teu home et posa les banyes?

No ho sé del cert, perquè ja et dic que no ho havia fet mai amb una altra si estava amb mi, però crec que la veritat és que jo sempre n'havia tingut moltes ganes de veure com feia l'amor, de veure si en sabia. Si jo fos la teva parella, em deixaries, oi? que mirés com ho fas amb les altres. El Germán em deixa.

Qui és el Germán?

Un amic... Bé... No voldràs que m'hagi quedat sola ara que ja faig l'amor i que no tinc al Gonzalo.

L'Amanda de tant en tant ve al banc i puja a la falda de la Manuela, ella li pica les manetes o la teva abraçada al coll mentre segueix parlant. Després d'una estona així, la nena se n'avorreix i torna al sorral.

Celebro moltíssim que no estiguis sola i també que estiguis de tan bon humor, però no sé si he acabat d'entendre res. Aquell dia que jugàveu vas fer l'amor amb el Germán o amb el Gustavo?

– Amb el Gonzalo, tanoca! Es diu Gonzalo. I al Germán l'he conegut després.

– L'has conegut en el sentit bíblic, vols dir.

– Això, perquè de fet ja ens havíem vist alguna vegada.

– I resulta que quan el Gustavo t'estrena, tu vas i et busques una altra parella.

Ni jo tampoc ho entenc, però és així. I tens raó, estic de millor humor que mai. I reconec que sé que amb el Germán tampoc no hi haurà boda... Però, de moment, és molt bon jan, molt atent i... ens ho passem molt bé... fent allò, vull dir.

Fent què? – pregunta ell que vol saber si la paraula "follar" també ha passat a incorporar-se al seu vocabulari.

Fent allò que abans no feia – diu ella.

O sigui que has decidit dedicar-te a la bona vida sense cap mena de lligam.

He decidit que convenceré als meus pares de muntar un negoci.

De confecció? – pregunta l'Iñaki lamentant el momentani canvi de tema.

No, de catering. Però aquesta és tota una altra història que t'explicaré el mes que ve.

I perquè no ara?

Perquè el mes que ve et diré que t'has de buscar una altra assistenta perquè jo ja he començat amb la feina del catering.

I què faré jo sense la meva musa?

Ja tens a la Mònica de musa.

No, no. Jo vull una musa amb contracte i a 15 euros l'hora.

I que t'ensenyi un pit mentre t'inspires.

Exacte.

Ja te'n trobaré una de musa que t'ensenyi el pit a 15 l'hora.

No serà un pit tan maco com el teu.

Diga'm com el vols i jo te'l trobaré.

El vull igual que el que vaig veure.

Igual que el que vas veure o com el que no vas veure?

Vas dir que tots dos eren iguals.

Suposo que són iguals. Vols que ara t'ensenyi l'altre i ho decideixes tu si són iguals?

En aquell moment l'Amanda està molt aplicada omplint una galledeta.en el sorral.

Potser sí que és una bona idea. A més a més, aquí no sembla que passi massa gent i potser em puguis ensenyar els dos alhora i així comparo millor.

La Manuela es du les mans a l'esquena per descordar-se els sostenidors sota de la samarreta i se'ls treu. Ho fa lentament mentre diu:

Al banc del fons... darrere teu... fa estona que hi ha un home que no para de mirar cap aquí... No et giris, que mira!

I què mira?

Està esperant que ens fem algun petó i poder-lo mirar. És un habitual de l'esport d'espiar als enamorats. Ja l'he vist altres vegades.

O sigui que m'he quedat sense espectacle per culpa d'aquest desgraciat.

A mi m'és igual seguir. Així compleixo amb dos pel preu d'un.

Ja se'ls has ensenyat els pits altres vegades

No, però ja li toca, no? després de tantes vegades com m'ha vist tan púdicament tapada. Apart de que a ell no pensava ensenyar-li res, només a tu –. I abocant-se endavant es tiba l'escot de la samarreta cap enfora ensenyant-li el contingut al complet.

L'Iñaki s'està una estona contemplant aquell magnífic espectacle que li ofereixen amb tanta magnanimitat. Amb un dit acaba d'estirar encara més enfora la vora de l'escot per no perdre cap detall del paisatge.

Jo diria que... em sembla... potser aquest mugró... està una mica més arrugat que l'altre.

Ella deixa d'aguantar l'escot enfora perquè ja ho fa ell, i per sota de la samarreta s'agafa els dos pits i els fa enlaire perquè ell pugui veure be els dos mugrons. Quan han passat una estona així, en complet silenci, ella s'ha posat calenta i ja no pot aguantar-se de demanar-li.

To... ca... m'els... sisplau...

Ell fica les mans també per sota de la samarreta i li agafa els pits. Les mans d'ella es posen damunt de les d'ell.

Bufffffffffff! Ja t'ho havia dit... em sembla... que els tinc molt sensibles – diu mentre ell els prem amb tendresa. – Uffffffff!

Tots dos es miren l'Amanda i com que la veuen tan tranquil·la jugant amb la sorra decideixen acabar d'abraçar-se i ajuntar les boques. La Manuela és volcànica besant. No tant per violència com per ardor. Un ardor que es manifesta per la respiració agitada i per la forma de tensar el tors endavant per enganxar-se a ell. Semblava com un petó llargament desitjat que finalment eclosionava, en un dia de sol, en mig d'un parc, amb canalla jugant, l'Amanda, i amb voyeurs fent de voyeurs per arrodonir una escena tan intensa. Després d'una estona, paren per mirar què fa l'Amanda. Segueix jugant i quan veu que se la miren fa un "hola!" a la Manuela, ella li contesta amb un altre “hola, Amanda” i la nena es torna a posar a omplir i buidar cubells de sorra.

I l'estaquirot d'aquí al darrere, què fa?

Està tranquil·let – diu ella tornant a enganxar el seus llavis als d'ell. Sense separar-los segueix parlant: – Fa veure que llegeix una revista però no es perd un detall del que fem nosaltres. També mira si se'm puja una mica més la vora de la faldilla i pot veure més cuixa.

I a tu, t'agrada que ens miri?

A mi m'agrada que m'estiguis fent un petó. L'Amanda i el voyeur ni m'agraden ni em molesten gens. Tinc la teva llengua dintre de la meva boca i ells són com l'airet que corre, com els ocellets que canten... ui, quin petó tan poètic!

Però has d'estar pendent de que a l'Amanda no li passi res.

Hem d'estar pendents de que no li passi res a l'Amanda... i hem d'estar pendents de no caure del seient. Ni caurem del banc ni li passa res a l'Amanda. Apa, torna'm a ficar la llengua.

Però és ella la primera que es posa a fer feina de virtuosa de la llengua. Ara s'estan una bona estona morrejant-se com qualsevol parella d'enamorats al parc. Paren una estona que la nena els ve a fer companyia i juguen amb ella fins que decideix tornar al sorral una altra vegada.

I el voyeur, segueix al seu lloc?

Sí, espero que no tingui ganes de venir també a jugar amb nosaltres a pica manetes.

Es donen una altra tanda de petons. Ella sembla ara més ardorosa que al principi. Ell li torna a passar una mà sota la samarreta per acaronar-li un d'aquests pits que ella diu que té tan sensibles. Això encara l'escalfa més. Comença a pensar quines possibilitats té de poder fer l'amor amb la Manuela encara que sigui al darrere de la tanca de pitòspors. Cap ni una.

Vine a casa – proposa ell.

No vull amb l'Amanda al davant. No és meva. Jo a la meva filla li deixaria veure com vaig al vàter, com faig l'amor... però amb com eduquen els altres als seus fills jo no m'hi fico. Aquesta que ve ara, per exemple, és més estreta que el Magallanes.

En aquell moment ve una mare amb el seu nen, però ells tenen temps de tornar a seure bé sense massa problemes. Quan arriba al banc estan a més d'un pam l'un de l'altra.

Maria, Iñaki –. La Manuela els presenta.

És una pena que no es pugui comptar amb ella perquè se'n cuidi de l'Amanda, ni que sigui un quart d'horeta. Per sort, no es queda gaire estona donant la tabarra i quan marxa poden tornar a abraçar-se i amorrar-se. Cada cop estan més excitats.

Necessito que me la fiquis... ja! – És ella la primera que diu el que tots dos pensen de fa estona.

Ell li fica una mà sota la faldilla i comença a acaronar-li el sexe.

No vull una palla... bé, sí, vull una palla... o no... vull fer l'amor amb tu... ara...

D'una revolada se li asseu al damunt. Tos dos estan de cara al sorral i tenen a l'Amanda jugant al seu davant. Però quan la Manuela comença a saltar sobre les cames de l'Iñaki, l'Amanda també s'hi vol afegir. Per una estona l'Iñaki té a la Manuela a la falda i aquesta hi té a l'Amanda.

Arri, arri, tatanet...

L'Iñaki es veu capaç de fer-li així una palla a la Manuela, però no veu possible que es pugui treure la tita a l'aire lliure i endinyar-se-la. A més a més, s'acosta més gent. Encara que només sembla que juguin, l'Iñaki comença a fer el gest de sortir de sota d'elles i seure a un costat, però la Manuela li ho impedeix.

Tranquil, no et belluguis, només estem jugant tots tres... No passa res.

És que la tinc molt dreta.

Ja ho noto, cabró, com la tens. Però no et belluguis, que aquesta que ve és de confiança.

La que ja ha arribat al seu davant és una dona de mitjana edat que empeny un cotxet amb un nadó de pocs mesos.

Puri, Iñaki.

Aquesta vegada no s'aixeca ningú per donar-se les mans. I a més, la Manuela va directa al gra.

Estem com una moto. Em pots agafar l'Amanda? – diu allargant-se-la.

Sí, dona... només faltaria. Vine, Amanda – i l'agafa a coll. – Espereu, que ara ve una parelleta.

La parella que està venint no immuta gens a la Manuela. Ja els coneix de vista d'altres matins en aquell parc i sempre que seuen en un dels bancs del racó no són pas massa discrets a l'hora de petonejar-se i acariciar-se.

L'Iñaki es pensa que és el moment de córrer cap als arbres, o cap als lavabos, o cap on la Manuela, que coneix millor el parc, sàpiga que poden amagar-se. Però ella no està pensant en buscar amagatalls, només està pensant en follar amb l'Iñaki, ja, allà mateix. A la parella, quan passaven pel davant, els ha fet l'ullet i s'ha posat un dit als llavis demanant que no destorbin. I és que després s'ha dut les mans a l'esquena i ha començat a descordar el cinturó de l'Iñaki.

Quan ell ha entès que és tal com estan, en aquell banc, que ella pensa fer-ho, col·labora a descordar-se els pantalons i a treure's la titola. Ella se la fica al cony i es torna a posar bé les faldilles. De seguida es posa a pujar i baixar damunt la tita, però a poc a poc i sense fer grans espavents.

Estàs bé? – li pregunta com si es referís al temps que fa.

Els altres s'han assegut a la vora del sorral en torn de l'Amanda, tant la dona del cotxet com la parella. Li diuen cosetes a la nena i no es preocupen massa del que puguin fer ells. Estan mig d'esquena. El que sí que està de cara és el voyeur del banc del fons, que segueix fent com que llegeix.

Li puc donar una xocolatina? – diu la noia jove girant el cap per dirigir-se a la Manuela. Però no sembla que ho haci amb la intenció de mirar què fan. Ho pregunta amb tota la naturalitat del món.

No, no. És millor que li donis una galeta. Les tinc aquí a la bossa – diu també tranquil·lament la Manuela, com si no tingués clavada l'estaca de l'Iñaki i no estigués bellugant-se amb suavitat sobre les seves cames.

Molesto? – diu aquella noia abans d'aixecar-se del sorral i sense decidir-se a acostar-se al banc.

No, no. Ja pots venir... Mira, són aquí – li diu remenant una bossa que està al seu costat. Però no les acaba de trobar.

Les tenia aquí, segur – diu mentre segueix burxant la bossa amb una mà. – Estic segura de que les he portades –. Però per més que busca no les troba.

Jo tinc una magdalena, si voleu – diu l'altra dona, aixecant-se i anant cap al seu cotxet.

No. Magdalenes industrials, no.

Però l'altra treu un paquet de magdalenes i se les ensenya.

A veure... – diu la Manuela.

No crec que li pugui fer mal – insisteix l'altra.

S'ha acostat al banc perquè pugui llegir el paquet. La Manuela ho fa mentre les altres dues s'estan esperant que digui si n'hi poden donar una o no, a l'Amanda. Mentre llegeix, però, segueix bellugant, segueix fent-se fregues de titola dintre del cony.

Jo no li donaria, de seguida serà l'hora de dinar – diu, indecisa.

Una mica... de xocolata... no li pot fer cap mal – opina l'lñaki que se sent inútil no podent participar d'una conversa tan interessat mentre està follant amb la Manuela.

Val, sí – accepta la Manuela. Doneu-li mitja xocolatina, però de magdalenes millor que no li doneu.

Ningú que passés pel davant en aquells moments podria imaginar que el senyor que hi ha segut al banc està empalmat amb la noia que seu al seu damunt. Per acabar-ho d'adobar, quan les altres dues han tornat al sorral és la Mònica la que truca al mòbil de l'Iñaki.

Hola, Mònica, com estàs?

La Mònica vol preguntar-li com li va la feina i ell s'ha d'excusar d'haver-la de tallar.

És que ara estic follant amb la Manuela.

Què dius? Com l'has pogut convèncer? O és que estava fregant els plats i tu no t'has pogut aguantar de violar-la?

No, no, No som a casa. Estem a un parc.

Ella lamenta haver-los interromput i diu que ja penja. Ell diu que no es preocupi i que ja la trucaran així que hagin acabat. Abans de penjar, però, la Manuela demana de posar-s'hi.

Ho sento, noia, et tinc emmanllevada la cosa de l'Iñaki sense haver-te demanat permís. Em sap greu... T'enfades?

És clar que no! Però... ara la tens dintre?

Sí... clar...

Ara penjo. Tu folla de gust i després em truques... Ep, escolta!

Sí...

És bona, eh?

O sí, és bona, bona... escolta... ho sento molt... que te l'estigui fent servir jo sense dir-te res.

No siguis bleda i calla d'una vegada. Apa, ja em trucaràs – diu abans de penjar.

A les últimes frases, la Manuela ja ha començat a bellugar-se amb més força. Veu que els altres estan parlant entre ells en el sorral, i de l'estaquirot només sap que està mirant-los. Deixa de pensar-hi i es concentra en el plaer que sent en el baix ventre, i segueix remenant. Va per portar-se les mans al clítoris per damunt de les faldilles, però es troba que ja és l'Iñaki el que passa a ocupar-se del seu botó del gust, i directament sota la roba. Què simpàtic que és l'Iñaki! Justament quan ella estava pensant el mateix, que era una pena que ningú se n'ocupés del seu botonet quan estava tan disponible, allà al davant, tot sol. Ara ja no està sol, tibat amunt, reclamant una carícia. Ara ja té la dolça carícia del dit de l'Iñaki donant-hi voltes. Ella també fa voltar el cul sobre l'Iñaki al mateix ritme. Ha fet un gest de pujar i baixar sobre la tita, però ell, amb la mà lliure l'ha premuda cap avall: sembla que vol que segueixi amb els moviments circulars. Ella encantada de seguir donant voltes al cul sobre aquell seient. Es pot donar millor plaer per tot el forat fent que la tita oprimeixi cada costat de les parets del cony. Respira molt fort, però de moment no fa massa soroll. També té les mans sota de les faldilles per acaronar la mà que s'ocupa del seu cony. No pot evitar que un bon tros de cuixa quedi a la vista de l'espectador del fons, però, instintivament, amb l'altra mà s'arregla una mica la faldilla per tapar-se. No és que li molesti massa el que aquell pugui mirar, ho fa sense pensar. Perquè ara ja no pensa, ara només sent: sent un gran plaer. I no només perquè aquell carall el nota ben gros i suau i calentet... és perquè és la titola de l'Iñaki. És l'Iñaki el que li està endollant la fava al fons del cony. Li agrada l'Iñaki, li agrada que sigui l'Iñaki el que la folli, li agrada aquell parc primaveral, li agrada tot... i comença a tremolar, sense deixar de remenar al ritme de l'Iñaki.

Ara ell augmenta una mica la velocitat dels seus girs sobre el seu clítoris i, sobretot, augmenta la intensitat. No és només amb la punta del dit que li fa aquells frecs sinó amb el dit sencer i prement amb més força. Ella l'imita, sent com ell també respira fort... Estan arribant. Gemeguen acompasadament i saben que ja els ve, que els ve alhora. Els gemecs pugen de to, una mica, però suficient com per comunicar-se mútuament com s'ho estan passant de bé. Als altres també els deu d'arribar perfectament la informació, perquè no són sords, però no en fan cap comentari i segueixen amb l'Amanda. S'estan així una estona, immersos en el plaer, i encara una mica més, per gaudir al màxim d'aquell plaer, fins que tots dos deixen anar-se amb un llarg sospir. Per un moment, perden el coneixement d'on són i del que passa. Només plaer, plaer, un plaer esborronador.

Quan recobren els sentits tot està igual. El parc, els ocellets que canten i els del seu davant jugant al sorral. Si no hi hagués el problema d'haver-se d'arreglar el merder que té organitzat entre les cuixes, la Manuela podria llevar-se d'un salt com si no hagués passat res. Afortunadament, la bossa segueix allà al costat i només necessita uns segons per netejar-se amb un parell de kleenex. Es fa una mica endavant per a què l'Iñaki també s'arregli, però segueix encara una estona assentada als seus genolls. Després, la parella de joves diuen que ells han de marxar i, dient que ells també, s'aixequen tots alhora i s'acomiaden. La noia comenta que l'Amanda és tan bufona i l'Iñaki convida a un cigarret abans d'encendre el seu. L'altra senyora se l'accepta, però els dos joves li diuen que no fumen i només accepten una galeta del paquet que la Manuela ha acabat trobant a la seva bossa, al lloc on havien de ser. Un moment després cadascú tira per la seva banda.

Vens a casa i t'acabes d'arreglar? – diu ell.

Ui, no! tan bé com m'has deixada! Puc arribar fins la casa dels pares de l'Amanda perfectament, com vaig. M'agrada saber que m'hagis deixat això tan empastifat per dintre. I no hi ha perill, ja prenc les meves precaucions

Ho sento... però és que jo no portava cap condó.

Perquè? És que no pensaves estrenar-me?

Ni ho sabia que ja et podia estrenar.

T'ho vaig escriure en una nota.

La nota deia que ja no sorties amb el Gonzalo, res més.

Doncs ja t'ho podies pensar que una cosa anava lligada amb l'altra.

I ara que ja ho fas amb regularitat, i fins en els parcs públics, perquè no en portaves tu cap, de condó.

Sí que en porto, a la bossa. No els has vist quan hem tret el paquet de galetes?

I perquè no me l'has donat, que me'l posés?

Ho sento. Ja sé que ho hauríem d'haver fet amb goma... però és que en tenia tantes ganes... i em venia tant de gust de fer-ho així, a la directa!

Doncs ja no ets una nena i no cal que et digui que és millor que ho facis amb la goma.

Perdoni. No ho faré més. Ja sé que diuen que dona igual de gust, però no he pogut resistir la temptació.

Per les dones, hi ha condons que encara donen més gust que una tita a la directa.

Ja conec la teva col·lecció de la tauleta de nit.

Doncs vine a casa aquesta tarda i te'n deixo provar algun.

Però per provar-los cal farcir-los amb una cosa que jo sé.

Això és el que et proposo, que tornem a repetir aquesta tarda. Diuen que les segones vegades són millors que les primeres.

Això ho dius perquè la primera no t'ha acabat d'agradar.

Ho dic perquè m'ha agradat tant que ja tinc ganes de repetir-ho de seguida.

Jo no puc de seguida. No estic lliure fins a les cinc i tu ja no vens de Barcelona fins a mitja nit.

I tu, després de les cinc, pensaves passar per casa meva?

Sí, clar. Hi passo cada dia. Però si me'n regales un, ja me n'encarrego jo de triar-lo i de posar-se'l al Germán de part teva. Ho farem en el teu honor.

No, no. No pot ser. Vosaltres no sabríeu posar-lo bé. El millor és que primer t'ensenyi a fer-ho jo.

Ella encara li torna a dir que no es preocupi i que el que ha passat al parc ha estat una excepció perquè el Germán també es posa goma i que, a més a més, segur que aquella nit pensava sortir amb la Mònica.

Ui, la Mònica, hem quedat que la trucàvem quan acabéssim!

Truquen a la Mònica i acaben quedant tots tres per trobar-se cap al final de la tarda a casa de l'Iñaki... i provar els seus condons.



* * *



La Lita i la Maria Tenes, mentrestant, estan al metro. Ben enganxades l'una contra l'altra en un vagó abarrotat, en hora punta. Aquest matí han decidir passar-lo juntes perquè la Tenes no tenia cap feina urgent i té encara uns quants dies de vacances per gastar quan li vingui més de gust. Avui li ha vingut de gust d'ajudar a la Lita a ensenyar pisos. Ja ho ha fet altres vegades, però per les tardes i sense que hagin pogut lligar cap llogater de pis per endur-se'l a l'hort.

La Lita li havia explicat que era molt fàcil lligar amb els que s'interessen per llogar un pis i els hi has d'ensenyar. Sobretot si és un piset moblat, amb un llit preparat, el bany perfectament equipat... La tècnica sempre és la mateixa. Ells ja saben el preu i només se'ls hi ha d'explicar tot l'utillatge del que es disposa. S'han d'aixecar les persianes, ensenyar els armaris per dintre, obrir i tancar les aixetes i, si es veu que el possible llogater està disposat, et pots anar fent la simpàtica i, en broma, en broma, proposar-li que s'estiri el llit per veure si és prou còmode. A partir d'aquí la tècnica varia segons si es tracta d'un espavilat que no té inconvenient en anar a la directa, o si és un de més indecís que t'has de guanyar de mica a mica. Amb les dones, diu la Lita, funciona exactament igual, només que ella pensa que en aquest país les dones es resisteixen més a fer una truita. És una qüestió d'hàbits socials, diu, perquè de vegades ja es veu que si jo fos un home prou atractiu les tindria al llit després de dos minuts d'haver obert la porta del pis. Les parelles que busquen pis per casar-se, que és el cas més habitual, són gairebé impossibles, però també té un bon record d'algun trio que havia aconseguit organitzar. Recorda especialment una parella a la que després va seguir veient durant un temps, i la van convidar a la boda.

Però els vespres que ho han provat juntes no hi ha hagut sort. La Tenes li ha dit que potser ha estat per culpa seva, que quan està la Lita tota sola s'ho sap muntar millor. Però la Lita ha dit que no, que amb ella ha aconseguit lligar molt bé tots els contractes de lloguer i que si no han pogut lligar res més ha estat per la mala sort del personal que els ha tocat.

Avui han començat a quarts de nou i, com les altres vegades, tampoc no han tingut sort amb el primer client. Però no ha sigut perquè ell no en tingués ganes, no. Al revés, anava llençadíssim l'energumen. Han sigut elles que han passat d'aquell barroer insuportable, que no parava de fer comentaris misògins volent fer-se el graciós. El que sí han fet ha estat aconseguir que firmés el contracte de lloguer per un preu més elevat del que posava l'anunci, i afegint-hi el pagament d'una garantia de 2000 euros que tampoc no estava prevista. L'hi han explicat quatre bestieses i el tanoca ho ha acceptat tot sense adonar-se que li estaven prenent el pèl. S'ho mereixia, però, per insolent.

I finalment, a les 10:15, l'hora que havien quedat per ensenyar un pis del Poble Nou, se'ls ha presentat una meravella de senyor. Educat, ben vestit, molt agradable de tracte... Sembla que ell també ha vist des del primer moment que es podia signar el contracte i entretenir-se signant alguna cosa més. La Tenes ha fet cafè mentre els altres omplen els formularis i s'entretenen en llegir la lletra petita del contracte. Un cop signat, encara s'han posat a fer un cigarro parlant de qualsevol cosa. Ara només es tracta de saber si serà ell el que gosarà fer el primer pas o hauran de ser elles. Ha estat ell:

M'agradaria proposar una idea, si és que no tenen molta pressa...

O no, aquest matí ja no hem de fer més feina – li diu la Lita.

I com que tots tres ja saben el que volen es posen drets i se'n van cap al dormitori.

No voldrà pas prendre una dutxa?

És una bona idea, perquè fa molta calor, però no voldria molestar-les fent perdre massa temps. Potser no hagin de vendre més pisos, però tindran altres coses per fer.

Hi ara! Tenim tot el temps del món, diuen elles començant a pelar aquella fruita madura.

Fa olor de colònia de la bona la suor d'aquell senyor que es deixa despullar sense dir res, i es deixa ensabonar sota la dutxa per aquelles senyores tan amables. Ell també les ensabona, naturalment, però són elles les que dirigeixen la simfonia dels frecs dels tres cossos plens de bromera de gel de bany. Un cop al llit la Lita indica a la Tenes que se li assegui damunt la verga i que sia servida, mentre ella ho fa al davant perquè ell la pugui llepar al cony. Com que ell s'hi posa de seguida i ja es veu que no cal explicar-li res més, elles dues s'agafen per petonejar-se mentre els va pujant l'escalfor dels baixos fins a dalt, a la closca del cap, on els cabells sembla que es vulguin posar de punta enlaire excitats per una reacció involuntària.

Vint minuts després tots tres jauen extenuats damunt dels llençols.

I després d'uns altres vint minuts, encara, estan en un metro abarrotat tornant del Poble Nou cap al centre de la ciutat. Es miren les pitreres, que estan tan enganxades com en el moment de més furor d'aquell matí, i no poden fer més que posar-se a riure.

Doncs si sabessis el que se m'enganxa per darrera potser no riuries tant – diu la Lita.

O potser riuria més. Té bona pinta el que tens al teu darrere.

Però és que em sembla que se n'aprofita més del que li toca.

Jo crec que l'hauries de deixar que s'ho passi bé una mica.

I aprofitant que n'hi ha uns que empenyen perquè volen baixar a la propera parada, encara s'enganxa més contra ella, i a ella contra el que té al darrere.

Que t'ho dic de veritat que s'aprofita, m'ha posat la mà al cul. Munto un escàndol o el deixo que vagi fent.

N'han baixat uns quants i n'han pujat força més. Tornen a estar tan juntes l'una contra l'altra que poden parlar en veu baixa, gairebé a cau d'orella. Però la Maria Tenes parla prou clar com perquè ell també pugui entendre el que va dient.

Ja et dic que et deixis fer, és un jove que inspira molt... a mi m'inspiraria... Ara que fa?

Res... Bé, no es pot dir que no faci res, em té la mà posada al cul.

I te'l grapeja?

No, però me'l toca.

Doncs què parat que és, oi, de no grapejar-lo? Tan bo com és el teu cul?

I ell es dona per al·ludit i gosa grapejar una mica fins que no arriben a la propera estació. Ara no puja ni baixa ningú i quan arrenquen ell torna a magrejar fent que la faldilla tiri amunt.

Ara m'està pujant les faldilles.

Mentre no et tregui el tanga tu tranquil·la.

Però, l'altra no triga en passar el nou comunicat:

No me l'ha tret, però l'ha fet a un costat.

Sí, ja veig que s'ha encongit cap avall. Abans era més alt aquest xicot. Segur que et té la mà allà on em penso.

Sí, sí...

Doncs a veure si se la remulles força... o si no, no haver-la ficat allà on no es toca.

Sí que es toca, sí que es toca... –

La Lita tanca els ulls i prem els llavis. Per la tremolor que nota la Maria Tenes, que la té tan arrapada, ja s'imagina el que li està passant.

Passen dues estacions més i segueixen igual de comprimits, però a la següent, de sobte, el vagó queda mig buit i ell treu la mà de sota la faldilla per deixar que torni a caure avall. Segueixen drets, més o menys igual que estaven, per ja no estan tan enganxats. A elles ja fa estona que se'ls ha passat la parada, i a ell possiblement també, però no es preocupen ni de pensar quan baixaran. En aquest moment la Lita rep una trucada i es busca el mòbil al moneder.

És la Mònica que, excitadíssima, li comunica que l'Iñaki està follant amb la Manuela en un parc de Sant Cugat. I ella li diu que està al metro amb un paio que l'està magrejant. Primer les dues pensen que l'altra està parlant de broma, però després ja se n'adonen que no és cap broma. El vagó a quedat mig buit i elles s'han assegut mentre la Lita segueix parlant pel mòbil i la Mònica li explica les novetats. Després diu que com que quan acabin de follar l'han de tornar a trucar, ja la trucarà ella també per donar-li més detalls. La Lita també diu que ja li explicarà com ha acabat la seva història amb el grapejador del metro. Perquè està clar que no ha acabat: s'ha segut davant d'elles encara que segueix sense parlar. Així arriben a la darrera estació i han de baixar.

No ens podem quedar i tornar enrere en el mateix metro?

No, tenemos de bajar y cambiar de andén – diu ell, que per primer cop obre la boca.

Al travessar el vestíbul de l'estació per canviar d'andana passen per davant d'un bar i la Maria Tenes proposa d'entrar a fer un vermut. Un cop a dins empeny al jove cap al banc del darrere de la taula i fa seure a la Lita al seu costat. Ella seu en una cadira, a l'altra banda.

Suposo que em toca tornar-li el regal que m'ha fet, no?

És clar. Perquè tu t'has escorregut, no?

Sí, sí... – diu sospirant – i tens tota la raó que ara li toca a ell – afegeix posant-li la mà a la bragueta aprofitant que ningú no pot veure el que fan sota la taula.

Quan ja els han servit unes begudes, la mà es posa en actiu i comença a baixar-li la cremallera dels texans.

No, no, aquí no.

Però ella ja li ha tret fora una titoleta petita i mig inflada i la comença a remenar.

No, no... que aquí no puedo.

Doncs, què vols? A mi m'ha tocat fer-ho a peu dret i ben bé que m'ho he passat. Tu no et preocupis de res, que jo me n'ocupo de tot – diu fent anar avall la pelleringa fins que veu com la titeta ja escapolla.

Però després d'una estona, i mentre elles beuen els martinis que han demanat, la tita no només no ha crescut sinó que cada cop està més encongida.

Así no puedo, así és imposible... nos vamos a un hotelito barato y pagamos a medias.

Y porqué no nos llevas a tu casa y nos sale más barato... y le haces a mi amiga lo que me has hecho a mi, que a la pobre la tenemos aquí en ayunas.

No, a mi casa no podemos ir.

¿Porqué? Están tus padres a estas horas?

No. Estoy casado... y mi mujer está en casa.

¡Pues mejor! Vamos a tu casa y le enseñamos a tu mujer lo que sabemos hacer en el metro.

¡No, no, eso sí que no! – i ara sí que la titoleta gairebé ha desaparegut entre els dits de la Lita.

Encara s'està intentant revifar el cuquet una altra estona mentre s'acaben els martinis. Ell repeteix que podrien agafar una habitació en alguna pensió i elles insisteixen que o ho fan a casa seva, i amb la seva dona participant a la festeta, o res de res. Finalment ho deixen córrer. Ella torna a amagar-li el cuc i li puja la cremallera. S'aixequen i deixen quatre euros damunt la taula suposant que cobreix la seva part de les despeses, però no la d'ell.

¡Pero así no me podéis dejar! – protesta ell quan veu que marxen.



* * *



Havent dinat, després d'haver deixat la nena al llit i d'haver recollit una mica la casa, la Manuela s'ha quedat endormiscada davant d'una pel·lícula de romans que passen per la tele.

Júpiter és l'Iñaki i presideix una gran festa amb tots els déus des d'un enorme tron daurat. La Mònica seu al seu costat en un altre tron idèntic. Ella és una nimfa al servei dels reis dels déus i li han encarregat que provi una infinitat de condons de totes les formes i els colors. Ara és Neptú el que la penetra amb un condó aberrugat i nota cada prominència del làtex, una per una, fregant per l'interior de la vagina. Mentre Neptú se'l clava repetidament fins ben endins ella explica a l'Iñaki i la Mònica que el condó proporciona uns plaers meravellosos. Després passen Vulcà, Cronos, Silè, Príap i tota la col·lecció de vells déus de l'Olimp, equipats amb uns condons cada cop més impressionants, i ella segueix relatant els plaers que experimenta. L'Iñaki i la Mònica segueixen als seus trons i s'ho miren i l'escolten complaguts les seves explicacions, agafats de la mà. Finalment és l'Apol·lo el que es presenta davant del tron, però l'Apol·lo és el Fabià. En el somni no resulta un impossible que la pugui està besant i mirant als ulls alhora, i que també alhora pugui estar explicant a la Mònica la intensitat del goig que sent i la vibració que agita tot el seu cos.

Quan es desperta té una mà entre les cames i encara falta una hora abans no arribi la mare de l'Amanda. A la pel·lícula, dos personatges togats discuteixen en una gran sala envoltada de columnes de marbre mentre unes esclaves els serveixen fruites i licors. Ella recorda al seu Apol·lo-Fabià i es comença a fer una palla. Pensa que l'Iñaki i la Mònica estan mirant-la i això l'excita, però allò que més l'escalfa és quan concentra la seva fantasia en la cara del Fabià. Està mirant-la als ulls i dirigint-li un dolç somriure mentre carden quan per fi s'escorra.

Mentre no arriba ningú segueix estirada al sofà i veu acabar-se la pel·lícula, quan els dos babaus que han anat sortint tota l'estona estan en primer pla fent-se un petó. Ella ha pensat que s'hauria de dutxar, que està feta una marrana, i que té prou temps per fer-ho. Però prefereix el quarto de bany de casa de l'Iñaki i sap que tindrà prou temps de fer-ho abans que ell no arribi, perquè els pares de l'Amanda estan al caure i podrà anar-se'n de seguida.

De manera que, feta una marrana però encantada de la vida, travessa tot Sant Cugat per anar cap a la urbanització on viu l'Iñaki. Va sense cap pressa perquè amb ell i la Mònica no han quedat fins molt més tard. Aprofita per passar pel supermercat i fer un carregament de bosses de queviures, mig per vici i mig per la idea de que podrà preparar un sopar per tots tres.


* * *



Però quan arriba es troba amb la sorpresa de que l'Iñaki ja és allà i està prenent un whisky amb el Fabià, a la terrassa de dalt.

Fa una estona pensava en tu, Fabià. Tu hi creus en les premonicions? – li diu mentre l'Iñaki la convida a seure i li passa un whisky amb glaçons.

No, gens. Però sí que crec que quan et xiulen les orelles és perquè algú està pensant malament de tu.

Però jo no et dic que estigués pensant malament.

Ni jo et dic que m'hagin xiulat les orelles.

Quan estan pensant bé de tu, què se sent a les orelles? – pregunta recordant el seu somni eròtic amb el Fabià.

No sé, suposo que pessigolletes. Però no em fan mai pessigolles les orelles, això deu de ser perquè mai ningú deu d'estar pensant bé de mi.

La Manuela està per dir-li que precisament estava somiant en ell, i que havia estat un somni força agradable, però no acaba de decidir-se. Ella no és com la Mònica que mai no es planteja si dir o no dir les coses, i les deixa anar tal com les té al cap. Ella li hagués explicat el somni i la palla que s'havia fet després pensant en el somi.

Mentrestant, brinden amb els gots de whisky i aleshores és l'Iñaki el que pren la paraula.

Ja l'he dit al Fabià que havies de venir a provar la meva col·lecció de preservatius.

I a la Mònica, i a tothom... Has avisat també als de La Vanguàrdia perquè vinguin a fer-ne una exclusiva?

A la Mònica li hem dit tots dos, que jo sàpiga. Al Fabià, sí que ha sigut a mi que se m'ha escapat de dir-li. He pensat que, si no feia res, potser voldria venir a passar la tarda amb nosaltres.

I a afegir-se a la festa.

Perdona, noia diu el Fabià. Tens tota la raó. M'he afegit a la festa sense demanar permís, però... em deixes quedar una estona i acabar el whisky fins que no vingui la Mònica... i feu el que hàgiu de fer?

No siguis ruc. Pots quedar-te fins al final, que jo encantada. Encara que no sé si estaré a l'alçada de les expectatives – diu ella. – A més, segur que la Mònica no ve sola. Estic segur que a hores d'ara ja ha quedat amb sa mare i la Maria Tenes.

Sí – diu l'Iñaki. – També ha corregut la veu de que he acabat amb la feina de les fotos i que ja torno a reincorporar-me al món dels mortals. Per això tots han pensat de venir de visita.

Té raó – intervé el Fabià. – La veritat és que ell no m'ha trucat per explicar-me la festeta dels condons. He sigut jo que l'he trucat per preguntar-li com li anava la feina, i llavors ell m'ha dit que ja l'havia acabada, i com li deu d'haver semblat que jo estava massa moix, m'ha convidat a venir a casa seva. La festeta dels condons me l'ha explicada quan jo ja era aquí.

La Manuela accepta creure que si hi ha prevista una gran concentració a casa de l'Iñaki per dintre d'una estona, ha estat més per casualitat que no pas per ganes de sucar, ara que ella ja es deixa. O no és així? Ho pregunta als altres dos i responen que segur que el fet de que ja es deixi sucar deu d'haver augmentat l'interès de la trobada, però que no s'ho prengui com un assalt a mà armada.Que no faran res.

Ah! Així que avui jugarem al parxís.

Home! Amb tu sí que havíem quedat perquè provessis els meus condons, no? – protesta l'Iñaki.

Ella li respon amb una mirada més que afirmativa. El que ell no sap és que ella no sols està pensant que sí, sinó també que, sense voler-lo desmerèixer, es mor de ganes de provar-los també amb el Fabià, i de provar-ne tres o quatre de diferents, i de no esperar massa, i mil coses més que li venen al cap a mesura que la seva fantasia es va desbocant. Però els altres dos sembla que s'ho prenen amb molta calma.

Vaig a dutxar-me. No he parat en tot el dia i necessito una dutxa – diu la Manuela per comptes de tot allò que li volta pel cap.

Mai no pares quieta? Mai no pots estar una estona relaxada? – li pregunta el Fabià.

Potser és perquè necessito relaxar-me que necessito prendre una dutxa. Apart de que vaig feta una marrana i l'Iñaki saps el perquè.

El Fabià té raó – diu ara l'Iñaki. – Sempre has d'estar fent feines, i si són feines al servei dels altres sembla que encara t'agraden més. Això indica una tendència a ser submisa que no crec que sigui massa sana. La tendència femenina a la submissió és una gran lacra social perquè ajuda a mantenir les desigualtats de gènere.

En això et dono tota la raó i sé que m'he de treure el vici de ser servil. Prometo que miraré de esmenar-me.

Ets masoquista? – li pregunta el Fabià.

El mal físic no m'agrada gens. No suporto el dolor. Però l'Iñaki té raó dient que m'agrada massa que els altres estiguin contents de mi.

Contents dels teus serveis – reafirma l'Iñaki.

Sí, suposo... En tot cas ara només dic que vull anar-me a fer un servei a mi mateixa. Només em vull dutxar.

Si estiguessis sola a casa teva, ara, et dutxaries?

Suposo que no. Soc molt mandrosa per cuidar-me de mi mateixa.

Per tant, et vols dutxar perquè si arriba el moment de fer l'amor tots et trobem neta i perfumada i ens 'ho passem molt bé amb tu. No ho fas per tu, ho fas per a la teva parella.

La Manuela no diu res, com donant-li la raó, però fa el gest de llevar-se per anar a prendre la dutxa de la que s'està parlant.

Quieta aquí – la detura l'Iñaki. – Avui serem nosaltres els que et servirem a tu. Queda't quieta del tot – li diu mentre s'aixeca – que avui t'ensenyarem el plaer de tenir uns esclaus al teu servei.

Però és que a mi no m'agrada tenir esclaus.

Avui t'ha tocat tenir-los, ho sento – diu mentre se'n va al lavabo per començar a omplir la banyera.

Ella encara fa un gest d'estar nerviosa de que tingui tan d'interès d'ocupar-se d'ella, però ara és el Fabià el que se li apropa i li exigeix que s'estigui absolutament quieta, com si estigués morta.

Com si estigués morta? No m'agrada sentir-me morta – protesta ella.

És igual si t'agrada o no t'agrada. Tu queda't quieta com t'ha dit l'Iñaki.

Li aixeca un braç i el deixa anar per veure si està del tot relaxat, com si estigués morta. Quan torna l'Iñaki, ell també comprova que no té cap força als braços, que ha deixat completament relaxats tots els seus membres.

Així... no facis cap força... Ara ja no ets la Manuela, ets el cos de la Manuela... Ets un cos, ets una cosa... – va dient l'Iñaki accentuant les seves dots persuasives com sap fer tan bé.

Entre els dos, l'agafen pels braços i les cames i l'aixequen de la cadira. Ella encara fa algun gest de voler-se agafar al coll de l'Iñaki, per no caure.

Quieta! Tranquil·la que no cauràs – li diu ell. – Ja t'agafem nosaltres. Tu deixa el cos del tot mort.

S'han parat un moment abans d'entrar a la casa per assegurar-se de que ella s'està del tot com una morta.

Tanca els ulls – encara li diu l'Iñaki.

Amb els ulls tancats li és més fàcil deixar-se anar del tot, i al final ho aconsegueix. Nota com entren a l'habitació i l'estiren damunt del llit. Es deixa despullar sense fer el menor gest. Li sembla que ells també s'han tret les samarretes, o potser també s'han despullat del tot, però decideix seguir la proposta de l'Iñaki i seguir deixant-se fer sense preocupar-se del que facin ells. Ella només és un cos i ells han quedat reduïts a quatre mans que la grapegen per descordar-la, i per llevar-li cada una de les quatre peces de roba que portava al damunt. Se sent més nua que mai no s'hagi sentit en tota la vida. Però no té temps de pensar-ho massa, perquè aquelles quatre mans la tornen a fer enlaire, la fan volar cap al lavabo i la dipositen amb suavitat en una banyera que està mig plena d'aigua calentona. Primer és el Fabià el que deixa d'aguantar-li les cames quan ja reposen bé a la banyera. Després, amb més calma, és l'Iñaki el que va deixant dins de la banyera la part de dalt del cos. El Fabià li doblega les cames per fer-la entrar en un jaç on no hi cap del tot estirada. Per un moment, ella pensa que vol fer el gest de mantenir el cap una mica aixecat perquè no li entri aigua a la boca, però no cal. No hi ha molta aigua i ja fa estona que han tancat l'aixeta. A més, que ells se n'ocupen de que el cap, inert com l'ha deixat ella, no s'inclini cap un costat.

De seguida sent la fredor d'un doll de gel que li vessen al damunt i unes mans que li ensabonen la panxa i la pitrera. També ensabonen els braços i les mans fins les puntes dels dits, i les cames fins als dits dels peus. Allà el Fabià, deu de ser el Fabià, s'entreté netejant els ditets, un per un, amb força sabó. L'Iñaki, deu de ser l'Iñaki, a més a més d'ensabonar-li les metes, va cuidant que el cap es mantingui dret i l'aigua no pugui entrar ni pel nas ni per la boca. Ara nota com uns dits li entren al sexe amb decisió i fan unes bones repassades endins i enfora, dins de l'aigua. Quan el que deu de ser l'Iñaki li està ensabonant els cabells, l'altre torna a netejar-li cony. Potser abans era l'Iñaki i ara és el Fabià, o potser no és així... Ja s'ha fet un embolic, però segueix atribuint a l'un o l'altre cada carícia sense rendir-se, però, a la temptació d'obrir els ulls per comprovar-ho.

Després destapen la banyera per deixar escórrer l'aigua i la remullen amb la dutxa de telèfon per esbandir-li tot el sabó. Ella ja fa estona que ha après a estar-se del tot relaxada, a ser només una cosa, a ser només el seu cos... Quan l'aixequen, ara ja confia plenament en que no hi ha el menor perill de que la deixin caure i fer-se mal.

La dipositen al llit, però no damunt la vànova, perquè nota a l'esquena el ris d'una tovallola. Deu de ser aquella de tan grossa que coneix prou bé, perquè la dobleguen pel damunt del seu cos, i així d'embolicada es posen a eixugar-la. L'hi han estès els cabells i els eixuguen amb l'assecadora. La desemboliquen i la giren bocaterrosa, i mentre l'un segueix eixugant-li els cabells estesos, l'altre li eixuga l'esquena i, sobretot, la canaleta entre les natges, i les natges, i el forat del cul. L'esfínter se li contrau quan nota que se n'ocupen.

Quieta, deixa el cos ben relaxat – sent que diu el Fabià.

Però l'esfínter té vida pròpia i el Fabià s'entreté una estona fent-lo contraure's vàries vegades, instintivament, cada cop que hi passa suaument una punta de la tovallola.

Mentrestant, unes altres mans segueixen passant-li l'assecadora pels cabells i pentinant-los. Ella nota que no són precisament unes mans massa destres les que sembla que estan recollint-los en una cua de cavall, però es deixa fer perquè és agradable pensar que és l'Iñaki el que la pentina.

La tornen a girar de panxa enlaire i ara sent que remenen al seu voltant.

Puc obrir els ulls, ja? – diu obrint-los donant per segura una resposta afirmativa.

Tu ets la que manes – diu l'Iñaki. – Pots fer el que vulguis. Nosaltres només estem a les teves ordres.

Veu que sobre el llit, al seu voltant, han estès tots els paquets amb els preservatius. Ells dos, estan seguts a cada banda del llit i, sí, estan del tot despullats, encara que no sap si ha estat ara que s'han acabat de treure la roba o si ho havien fet abans per no mullar-se, mentre la banyaven.

Suposo que això vol dir que puc triar.

Tens quaranta-sis condons per triar, però de tites només pots triar entre dues, és el que hi ha – diu l'Iñaki .– De tota manera sempre som a temps de trucar a alguna agència de partys a go-go i demanar que ens enviïn mitja dotzena de boys amb la màxima urgència.

Deixa't de boys. Era amb tu que havíem quedat de fer-ho aquesta tarda. Encara que sí que et demanaria de deixar... sucar... també... al Fabià.

T'estic dient tota l'estona que has de prendre tu la iniciativa, que no has de demanar-me res. Tu digues el que et ve de gust i jo faré el que vulguis.

Sé molt bé que no t'agraden massa els trios. I encara menys si és un trio en el que t'hagis de toquetejar amb un altre home.

He dit que faré el que tu vulguis.

No m'ho acabo de creure.

Prova-ho.

Vull fer-ho amb tots dos alhora.

I, sense condó?

No, no... Havíem quedat en que provaríem els teus condons... i en tinc moltes ganes – diu mentre comença a mirar-se'ls millor per triar-ne un parell. – D'on has tret totes aquestes meravelles?.

D'una botigueta de Berlín. Els vaig trobar tan divertits que em vaig endur mitja botiga. Però també n'hi ha de clàssics, no creguis... Mira, aquest és ben normal. Només que té gust de caipirinya.

No. Ja m'està bé el gust de whisky que m'ha quedat a la boca. Vull una cosa de ben sofisticada... com això. Què és això?

Sembla com una anemone de mar amb molts petits tentacles de làtex d'un centímetre de llarg. Quan el treu de la funda i l'infla una mica veuen que no és una anemone sinó un angelet rialler. En tota la túnica té unes fileres de tentacles blancs, disposats com si fossin farbalans. A més, cada tentacle acaba amb un gland molt pronunciat, com si l'angelet estigués envoltat de tot de fileres de petites titoles.

Aquest angelet serà per tu, que ets el dimoni. I aquest d'aquí – diu destapant un condó en forma de dimoni – serà pel Fabià, que és un angelet.

Recull tots els altres d'una revolada i s'asseu al capçal del llit envoltada de coixins.

Ara vull veure com us els poseu.

A mi m'hauràs d'ajudar a posar-me'l – diu l'Iñaki mirant-se el cuquet no massa aixecat..

No, no... M'has dit que jo mano. Tu has de fer el que jo et mani.

I què vols que faci?

Vull que tu se'l posis al Fabià i el Fabià te'l posi a tu.

Ja he dit que estava a les teves ordres – diu agafant el condó-dimoni que té de posar al Fabià.

Ara la Manuela calla i es posa a mirar com l'Iñaki allarga una mà cap a la tita del Fabià i comença a magrejar-la per tal de fer-la créixer. És molt clar que ho fa sense massa il·lusió. Les tites no són la seva especialitat però està disposat a complir amb la voluntat de la Manuela. Afortunadament, el Fabià sí que col·labora. A ell no li molesta que sigui un altre home el que li treballi els baixos, i menys l'Iñaki, i de seguida es deixa anar al plaer de la carícia per deixar que la tita es vagi inflant. En un moment ja està prou dura i l'Iñaki va per posar-li el condó.

Estàs segur que la té dura del tot? – protesta la Manuela.

Potser no ho està del tot... però ja està prou dura.

Potser que se'l posi jo, que tu encara li faràs mal Com vols que es posi dura sense llepar-la?

No, no... d'acord. Ja miraré de que estigui ben inflada.

I s'està una estona més acaronant-la sense decidir-se, però, a posar-se-la a la boca. Després, quan ja s'ha convertit en una estaca ben parada, la cobreix amb el condó.

Au! – s'exclama el Fabià quan ell li fa un pessic sense voler.

Perdona.

És veritat que té gust de maduixa? Ho posa aquí – diu el Fabià a l'Iñaki amb clares segones intencions, ensenyant-li el prospecte que ha estat llegint mentre se'l posava.

Això diu... – deixa anar l'Iñaki sense gens de ganes de provar-ho.

Però ja entén què ho té de fer, i acaba baixant el cap i posant-se a mamar-li la titola. Després d'una estona aixeca el cap i corrobora que sí, que té gust de maduixa, però que és fastigosament dolç.

La Manuela diu que també el vol tastar i es fa endavant. Agafa el membre del Fabià i se'l posa a la boca amb força més estil que el de l'Iñaki. Ella diu que és com llepar un polo calent, que el gust és el mateix i que troba que és boníssim. Però ho deixa de seguida perquè té pressa de veure a l'Iñaki amb el seu condó-angelet.

Però la tita de l'Iñaki no reacciona prou de pressa a les carícies del Fabià. El Fabià hi posa la millor intenció. A ell sí que li agraden les titoles, i quan la té a les mans la petoneja i l'acarona com si fos l'amor de la seva vida, però la bestioleta segueix sense reaccionar. La Manuela ja veu que és necessària la seva col·laboració. I, en efecte, només la toca una miqueta i automàticament es posa a créixer i a posar-se dreta fins arribar a estar empalmada totalment. Aleshores el Fabià la cobreix amb l'angelet de làtex.

Ella ja no espera res més. Tot el que ha estat passant fins ara li serveix prou com a preliminar. Es fa avall, al llit, fins quedar del tot estirada i ja només vol que l'Iñaki se li posi al damunt i la penetri. Està ansiosa. Ell també. La cobreix, i ella li agafa la tita per la base per introduir-se-la entre les cames. Ara es miren als ulls i, com que aquesta era una qüestió que pel matí els havia quedat pendent, ara ho fan tan intensament com volen. A ella li agafa de posar-se a riure de la il·lusió que li fa veure la cara de satisfacció que ell posa quan la penetra. Ella nota com els mil cuquets de làtex d'aquell preservatiu angelical van fregant contra les parets del seu forat a mida que van passant endins. Les pessigolles que fan són tan intenses que el riure augmenta fins que esclata en una gran riallada.

Ha, ha!... uf!... perdona... ha, ha!... és que és fantàstic!... Ha, ha, ha!

Ell també nota un pessigolleig al voltant de la titola. Ja ho deia a les instruccions, que donava plaer a tots dos, però és evident que és ella la que està que no aguanta una sensació tan forta.

Tú també, amor meu, tu també? Ha, ha! – pregunta ella.

Ell diu que sí, però té molt clar que és ella la que rep unes sensacions físiques tan intenses. Ell, però, més que l'excitació al membre el que sent és l'excitació de veure que ella s'ho estigui passant tan bé, especialment quan sembla que estigui a punt de treure-la i torna a entrar amb parsimònia fent que tots i cada un dels cuquets de làtex remenin per dins d'aquell sucós recinte.

Decideixen canviar de posició i, un cop és al damunt, ella pot controlar millor els frecs d'aquell condó meravellós. Segueix rient cada cop que nota les pessigolles i segueix demanant perdó per riure tan fort. Ell diu que no se n'estigui i que pot cridar tan com vulgui.

Segur que puc cridar?... ha, ha!... uf! ... segur? ... uf!.. puc?... puc cridar?...

Si, dona, crida...

Crido?... Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah ha, ha, ha!

Esclata en un orgasme i es deixa anar al damunt d'ell sense parar de riure.

Ara tu, Fabià. Tu també... puja'm al darrere.

No ha volgut parar ni un segon per reposar. Ara no té el cos dret sobre el membre de l'Iñaki sinó que s'ha estirat del tot al seu damunt. Es posa una mà a una natja mentre fa anar el cul enlaire i el Fabià ja entén el que li està demanant.

Seu a cavall sobre el seu cul i el comença a penetrar sense pensar-s'ho dues vegades. Aquell dimoni de condó ja està prou enllardat del greix que porta, amb gust de maduixa incorporat. Quan ha entrat un parell de centímetres, es para per veure la reacció d'ella. Ella aixeca el cul demanant que entri més, que entri més ja, que entri del tot. I ell va entrant del tot perquè ella encara riu i panteixa tot alhora deixant ben clar que li està agradant molt. Quan ja ha quedat clavada fins al fons per les dues estaques, es queden una estona parats, ben abraçats com estan.

Entrepà... de... Manuela... – diu ella, ara en veu baixa, com parlant per a si mateixa.

Però al final també és ella la que torna a bellugar. Perquè han quedat que serà ella la que estableixi el que s'ha de fer i en quin moment. Quan tira el cul enlaire, li sembla sentir com el Fabià la penetra pel darrere fins al coll, quan avança el pubis contra el de l'Iñaki és aquest el que li fa pessigolles per tot el seu baix ventre. Accelera el ritme i els altres dos s'hi afegeixen. Ara ja no riu, només panteixa i rebufa cada cop més fort. Però, de tant en tant, entre els gemecs, encara deixa anar alguna que altra petita riallada... Es troba tan de gust! Uns moments després ja s'estan bellugant amb més fúria i respiren tots tres ben fort. Quan els va arribant s'abracen amb força i ells tampoc no s'estan de gemegar com fa ella. Ella torna a cridar en el moment de la seva llarga escorreguda i ells també es deixen anar cridant. Tots tres alhora.

Com que no tenen paraules per comentar el plaer experimentat, es queden en silenci una bona estona. El Fabià i la Manuela han baixat del damunt de l'Iñaki per deixar-lo reposar i ara els tres estan espaterrats damunt del llit.

No us ha entrat gana? – pregunta ella que, com ha dit l'Iñaki, no pot estar cinc minuts sense fer res.

Mira els llençols pensant, pel que ha llegit als consultoris de sexologia, que potser se l'hi hagi encetat l'anus, però no veu cap senyal de sang, ni tampoc no nota cop dolor. Quan era molt jove ja s'hi havia ficat dildes i mai no havia tingut cap mena de molèstia, però mai no havia tingut tota una tita burxant fins tan endins. Després, cap dels nois que havia conegut l'hi havien demanat per encular-la, i el Gonzalo encara menys, de manera que no hi havia tornat a pensar mai massa, en el seu forat del darrere. Ara sí hi està pensant. Pensa que mai no se l'havia estimat massa, el seu cul, i que en canvi ara se'l començava a estimar. També pensa que potser mai no s'ho havia passat tan bé com aquella tarda: que aquells dos homes havien aconseguit deixondir-la com mai ningú ho havia aconseguit; que en cap somni havia imaginat uns sentiments d'amor tan intensos envers els qui la penetraven... i en aquell moment truquen al timbre.

Miren al rellotge i veuen que ja és un quart de vuit. L'Iñaki agafa l'intèrfon:

Hola?

Nosaltreeeeeees! – criden les tres alhora, i l'Iñaki prem el botó per obrir la porta del jardí.

La Manuela salta del llit cap a la terrassa i avisa als altres dos que vinguin corrents sense fer soroll. S'enfila entre tots dos i s'asseu a les seves espatlles, ells l'ajuden a mantenir-se en equilibri asseguda amb una natja a l'espatlla de l'Iñaki i l'altra a la del Fabià. Així avancen fins a la barana i hi arriben quan elles estan sota i troben que la porta principal està tancada. Van per anar cap al porxo, per entrar per l'estudi, quan senten que les remullen des de dalt de la terrassa. Aixequen el cap i veuen com la Manuela les està pixant al damunt, amb les cames molt obertes, sostinguda enlaire per l'Iñaki i el Fabià.

La Lita fa un salt cap un costat per esquivar el raig, però quan veu que les altres dues no s'aparten sinó que es posen a saltar d'alegria i a picar de mans sota d'aquella pluja, ella també s'hi afegeix.

Plou i fa sol! – es posen a cantar i ballar, com si fossin les tres gràcies sota la pluja daurada. La Mònica i la Tenes, a més a més, tiren el cap enrere i obren la boca per si empesquen algun esquitx.

La pixada de la Mònica sembla eterna i elles segueixen saltironant. Però quan és tan llarga que la Lita ja no se la pot creure, torna a mirar enlaire i veu que són ells dos, que s'han descarregat a la Manuela i s'han posat a pixar damunt d'elles. Llavors sí que la Lita es fa a una banda mentre que les altres aguanten alegrament fins al final de les pixades. Aleshores, les tres, deixen les bosses que portaven al damunt d'unes cadires i corren a tirar-se a la piscina, amb la roba posada.



* * *



Hores després la Lita obre els ulls per contemplar l'espectacle del llit de l'Iñaki després del gran combat de sexe que hi han organitzat. Es mira el parrús tenyit de verd fosforescent, amb metxes vermelles, i retallat en forma de cor. Ha sigut obra de la Manuela, i ara recorda com li ha agradat veure-la ocupar-se del seus baixos i com s'ha escorregut durant aquella sessió de perruqueria eròtica. Això ha estat abans de que l'Iñaki la follés amb una tita vestida de carnaval, com el seu cony.

La Manuela també li ha recomanat que es deixés donar pel cul pel Fabiá. Li ha dit que ho sabia fer molt bé i no li faria mal, però ella no ho ha tingut clar i l'altra no ha insistit. En canvi, la seva filla sí que s'ha apuntat a viure l'experiència i ha estat cridant a tots els altres com li agradava mentre el Fabià la treballava pel darrere. Ara la Mònica està estirada als peus del llit, bocaterrosa, i l'Iñaki li està posant pomada a l'anus. La Lita els sent parlar:

Et fa mal? – pregunta ell.

El tinc adolorit, però no em fa massa mal. M'agrada que m'hi posis pomada... és bo... t'estimo...

Abans, mentre sopaven les delícies que la Manuela i el Fabià els havien preparat, l'Iñaki ha comunicat als altres que ja tenia la col·lecció de fotos preparada per la pròxima exposició i que havia d'anar a Nova York per lligar-ne els detalls. Havia estat llavors quan havia demanat a la Mònica que l'acompanyés. Ella havia dit que com que ja l'acompanyaria a Mèxic trobaria millor que es triés una altra acompanyant, que n'hi havia tres més de voluntàries entusiastes. Però era massa clar que l'Iñaki preferia anar amb ella, i repetir amb ella per al seu viatge a Mèxic, i tornar a repetir amb ella mil vegades la volta al món. A la Lita li sembla molt bé aquesta entesa i se sent tan feliç per ells com per ella mateixa, per la part que li toca. Després es mira a la Maria Tenes que està dormida. Està enganxada al seu costat i li passa una mà pels cabells, mirant, però, de no despertar-la. També té el parrús tenyit i retallat. A ella la Manuela li ha fet una altra virgueria en un llampant daurat. Li ve un somriure als llavis quan recorda com estaven jugant, fa una estoneta, amb aquelles tranques i aquells conys, tots vestits de carnaval. S'havien fet un tip de riure i havien gaudit del sexe fins a quedar extenuats.

Com que en dues tites no en tenien prou, ella també havia aportat el seu consolador per arrodonir la festa, i també l'havien vestit de carnaval amb un condó de farbalans de color rosa. Ara també estava tirat damunt del llit després d'haver entrat en tots els conys i en gairebé tots els culs, perquè ni ella ni l'Iñaki s'havia apuntat a que se'l fiquessin. Era precisament ella la que el tenia a la mà quan l'havia apropat cap al cul de l'Iñaki en un moment en que estava follant amb la Maria Tenes. La Manuela s'ho mirava i, entre les dues, havien decidit de no forçar-lo. Aleshores la Manuela havia anat a rentar el condó que tenia forma d'angelet i l'havia posat en el consolador, per comptes del de farbalans de sevillana. La Lita s'havia estirat al llit ben oberta de cames i li havia demanat que se'l fiqués. Això era el que pensava fer la Manuela, ficar-se'l, i bellugar-lo endins i enfora, i fer-li apreciar les meravelloses sensacions que proporcionava aquell angelet. Entre que el condó era una autèntica joia i que la Manuela hi aplicava el màxim interès en fer-lo bellugar amb gràcia, havia tingut una nova escorreguda immillorable, mentre veia la cara enjogassada de la Mònica i de la Tenes contemplant-les.

Ara sent que abaix, a la cuina, la Manuela i el Fabià estant fregant els plats. Estan parlant i sembla que també estan força contents. Li sap greu deixar que siguin ells que freguin els plats mentre ella fa el ronso, però també pensa que són més joves i que no saben parar d'anar fent coses. Ella està massa bé, estirada tranquil·lament, deixant passejar la mirada al seu voltant, acaronant els cabells de la Maria Tenes que segueix dormint. Esperant que aquest benestar no s'acabi mai.

 

 

 


2017  Sexe.cat :: Relats eròtics i sexe en català   globbers joomla templates