Lamanelamelamou - cap. 5 Les amants

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

5. Les amants

 

 

Aquell dimecres era la festa del Primer de Maig, feia un dia esplèndid, i la Lita i la Mònica havien estat jugant al llit fins molt tard del matí. El sol entrava a la gran habitació i queia sobre el llit escalfant-lo prou com per no haver de tapar-se. De fet, l'edredó feia estona que havia anat a parar a terra. Després d'un parell d'hores d'haver-se estat fent l'amor, com que no les esperava ningú havien seguit fantasiejant en clau eròtica. Feia anys ho feien molt sovint, però després cada una havia trobat els seus amics i amants i ja no s'havien entretingut estones llargues al llit, xerrant, com aquell dia. S'estaven explicant coses que potser no fossin directament eròtiques, però que tant a l'una com a l'altra les excitava, i es transmetien aquesta excitació sensual sense explicitar-la. Potser només era parlar de roba, i d'emprovar-se-la a la botiga, però les dues sabien, més o menys, que la seva fantasia les portava cap a alguna situació més o menys picant als provadors. O la Lita deia que l'oncle Jaume era molt guapo i la Mònica ja la veia fent-li una mamada. Una mamada que segur que li havia fet dotzenes de vegades, perquè tenien molt bona relació amb l'oncle Jaume. Des d'aquell darrer dijous, però, les mitges marranadetes tàcites ja podien passar a garrinades explícites. Segur que encara seria més divertit, dir les coses que penses tal com les penses, sense estalviar les paraules obscenes.

 

És per això que la Mònica, després d'haver anat totes dues a fer pipi i d'haver tornat a estirar-se al llit, s'ha abraçat al cos nu de la mareta, sobre els llençols, i li proposa:

Au, mama. Explica'm alguna de les teves darreres fantasies.

L'altra no s'ho fa repetir dues vegades.

Quan érem amb la Josefina, el primer dia a l'agència, i tu estaves estirada a la llitera, m'hi hagués quedat tot el matí, allà.

Jo també ‒. S'enganxa més fort a ella i li passa un braç per damunt. Li comença a acaronar una arèola com per ajudar-la a posar-se calenteta. Però no cal, ja està força calenteta, i tova.

Haguéssim pogut deixar que t'escorreguessis, perquè tu n'estaves ben a punt.

Oh, i tant!

Per comptes d'aquell tàmpax, t'haguéssim pogut ficar alguna altra cosa pel conyet.

Jo també ho vaig pensar. A més a més, la Josefina tenia tot d'ampolles fabuloses sobre l'armariet. Què més, què més, què més has imaginat que em fèieu?

La Tenes li treia la titola fora a aquell noi tan paradet i se la mamava mentre et feia l'ullet. Volia dir-te que te l'estava preparant per tu. La Josefina ens explicava com es treia un tàmpax sense cordó. Te'l ficava, te'l treia, te'l ficava, te'l treia. Tu explotaves en un orgasme darrere de l'altre. Després te'l ficava molt endins i em deia que provés de treure'l jo. Jo feia veure que no me'n sortia i et burxava més i més perquè tu seguissis escorrent-te. La Josefina estava encantada de veure't. “Quin encant de criatura!”, anava dient. “S'ho deixa fer tot, i tot li agrada”. Aleshores tu deies... el mateix de sempre.

Les tetes, les tetes!...

Exacte. “Les teeeeetes, les teeeeeetes...!”. I aleshores a mi em ve un orgasme, tota sola i a peu dret, i la Josefina em té d'aguantar, que si no caic.

I aprofites per tocar-li una meta.

Així, com qui no vol la cosa. Perquè, a més a més, jo estic en ple orgasme i no controlo.

Però, a mi, em traieu el top o no?

Sí, clar. No sé. Suposo. Suposo que et traiem el top perquè més tard estàs tota despullada. Però segueixes estirada igual. Només que ara la Josefina em proposa “I si li faig un massatge de pits”. Però jo no m'aguanto dreta. Amb una mà m'agafo l'entrecuix com si se m'escapés el pipí, perquè se m'escapen els orgasmes. Aleshores tu ets molt maca.

Perquè?

Perquè la Tenes ens ensenya la titola d'aquell noi, ben dreta, i diu “Apa, ja la tenim preparada”. Va per tu, és clar, però tu dius “No, no, la mama primera”. I no saps com t'ho agraeixo, perquè necessito una cigala com aquella desesperadament. I com que tu insisteixes i jo no aguanto més, em baixo les calces i m'arremango la faldilla fins a la cintura i me la fico. Primer els demano permís a elles, és clar, i elles, que ja veuen com n'estic, de desesperada, no només em diuen que sí, sinó que fins i tot m'animen. La Josefina agafa la cigala del xicot i m'ajuda a encaixar-me-la bé. Com abans t'ho ha fet amb el tàmpax. Tu t'has incorporat a la llitera i la Tenes ha vingut a seure al teu costat. Esteu d'espectadores i m'aplaudiu. Després us poseu a morrejar-vos com havíeu fet a l'estudi de l'agència, fent molt de soroll. Mentre em tiro al xicot us sento. I això m'anima més perquè veig que vosaltres també us ho esteu passant bé i no tinc perquè anar de pressa. A més a més, hi ha un moment en que nosaltres dues ens creuem les mirades i riem. Perquè tu ja has començat a jugar sota les faldilles de la Tenes. Al principi ella et diu “No cal, no cal. Jo ja estic bé”. Però de seguida es deixa fer.

Què es deixa fer?

No res. Esteu assegudes de costat a la llitera. Ella s'ha obert una mica més de cames i es manté ben dreta mentre tu li fas cosetes al foradet. Us esteu mirant de fit i aneu parlant, que per la Tenes és encara més excitant que estar-se morrejant. Et va dient coses com “Que bé m'ho fas, així, així, bofona, ets un encant” – diu imitant a la Tenes. – I tu, que saps com li agrada de parlar, també li vas preguntant si ho vol així o aixà i si vol que li ho facis amb la boca, i ella diu que així li agrada molt, mirant-te als ulls, mentre li fas trempar el botó fins que s'escorre.

I la Josefina, què fa mentrestant?

La Josefina? No sé. Res. Primer ha estat grapejant-li les boles al xicot. Sembla que no confia massa en que aquell sòmines mantingui la titola prou inflada per donar-me força gust, però després no sé que fa la Josefina.

...

No sé què fa ‒ ha de repetir davant la mirada insistent de la Mònica. ‒ S'ho mira, suposo.

El que passa és que a tu la Josefina no t'excita i per això no surt en els teus pensaments marrans.

És veritat. La Tenes la trobo molt eròtica. Podria somniar que m'ho faig amb la Tenes. Però amb la Josefina, què vols que et digui...

Doncs a mi em posa calentíssima.

Perquè a tu t'agraden les senyores marasses.

Sí, sí. M'agraden les marones ‒. I s'abraça amb força a la seva, de marona.

I en els teus pensaments marrans surt ella més que jo.

En el meu pensament marraníssim sobre aquell dia, a la perruqueria, ella és la protagonista.

Ah, si? I què has pensat tu que podia haver passat.

Jo no ho sé explicar tan bé com tu.

Apa sí, explica-ho.

No sé...

Però si jo no hagués dit que havíem de plegar, què hagués passat.

Potser no hagués passat res.

Però tu has somniat que passava alguna cosa.

Uf, síííí! Molt molt marrà. És que jo trobo que la Josefina és molt excitant.

I penses que si jo no hagués dit que prou, t'hagués fet un tractament complet allà mateix.

No, ja va estar bé que diguessis que prou, llavors. Si no, no haguéssim fet res de bo en tot el dia i no haguéssim acabat les fotos. El que he somniat, ho vaig somniar aquella mateixa nit, és que després anàvem a tornar-li la bata.

Ui, la bata! No li vam tornar!

Vaig somniar que, per la tarda, tornàvem a baixar per portar-li la bata i ens ho muntàvem totes tres.

Ah, sí? I què passava?

Passava que la Josefina era una gran porca i que tenia un repertori variadíssim de recursos porcs. I que no parava de riure...

Però què et feia.

De tot. Però jo no ho sé explicar com tu. Ens preguntava si no ens agradava de ficar-nos les ampolles pel cul, i vinga riure. Com que nosaltres li dèiem que pel cul no ho fèiem, i que no ho volíem provar, ens demanava que li fiquéssim a ella. I es recaragolava de riure només de demanar-ho. Estava sobre la llitera amb el cul enlaire i a tu primer no et feia massa gràcia. Però jo li començava a ficar una ampolla de xampú, amb una forma de cigala que t'hi cagaves, i ella reia tant que a tu se t'encomanava el riure. Jo li deixava l'ampolla al cul, així, senyalant cap amunt, i anava a buscar dues ampolles iguals per nosaltres. Ens les ficàvem al cony, i ens petàvem de riure les tres. I després ens escorríem les tres alhora.

Mare i filla es fan un petó. Suau però llarg. Molt llarg. No hi ha pressa.

Podríem passar tot el dia al llit, avui. Què et sembla? ‒ diu la mare mentre segueixen abraçades.

I podríem demanar que ens portessin unes pizzes.

I convidaríem al noi de les pizzes a dinar amb nosaltres.

Però és que ara no tinc gana, jo, per menjar-me una pizza. Ara m'agradaria cony de mama per esmorzar. No vols esmorzar-te un cony de filla, mama? ‒ i sense esperar resposta es va preparant, girant-se cap als peus del llit, per fer el seixanta-nou damunt sa mare.

La mare fa un ronqueig de gat, de gust, fins que es troba amb el sexe de la nena damunt la boca. Està ben moll. El llepa. Nota com la nena llepa el seu. Les dues tanquen els ulls, disposades a prendre-s'ho amb tota la calma.

Per una llarga estona s'estan fent els dos petons alhora. No juguen amb les mans, només els genitals i les boques... dos llargs petons ben dolços. Petons de llengua, penetrant per dintre de tota la vulva... També s'entretenen fent penetrar el nas, fins ben endins. O només fent pessigolles amb la punta del nas damunt del clítoris. Després una es queda quieta per fruir més del que l'altra li està fent. Així ho entén aquesta altra i li estira els llavis menors entre els seus, i li repassa tota la vulva amb la llengua ben plana, ben lentament, i se la fica pel forat, i li xucla el clítoris... Passada una bona estona d'agradables variacions sobre els mateixos temes, la que s'estava quieta poc a poc torna a fer anar la llengua, i l'altra para mica a mica, sense canvis bruscos, i es disposa a fruir del que li fan pels llavis exteriors, per les parets interiors, pel foradet, pel botó del gust... I encara, en acabat, tornen totes dues a treballar-se alhora, acompassadament, o a ritme sincopat. En un moment la Lita fa vibrar la llengua sobre el botó mentre la Mònica li fa àmplies passades de llengua per tota la vulva. Després canvien el torn, i és l'altra llengua la que vibra i aquella primera la que es passeja ben estesa. I després les dues fan àmplies llepades al mateix ritme suau. I després les dues llengües vibren alhora per la part de baix, pels marges, pel centre, i per damunt del clítoris. Quan decideixen arribar a l'orgasme, aquest és apoteòsic. Intensíssim, magnífic... La Lita no en recordava cap de similar en molt de temps i en mig de l'ona de plaer se li escapa alguna llàgrima. Després queden rendides, en silenci, sense canviar de posició, amb la galta recolzada en la tebior d'aquesta zona tan càlida de la part interna de la cama, propera a l'engonal.

* * *

 

Molta estona després, mig endormiscades, la Mònica diu, en veu fluixeta.

Mama... què bo, eh?

Mmmmmmm... ‒ La Lita seguia en el paradís.

Mmmmmmm... mama... què boooo, què boooo ‒ diu tan fuixet que gairebé no se la sent.

Segueixen una altra estona en silenci, amb els ulls tancats. I torna a parlar la Mònica:

Mama... voldria demanar-te una marranadeta ‒ segueix parlant molt fluix, però la mare la sent perfectament.

Què vols?

És que no sé si et farà fàstic?...

Què vols que et faci?...

Entre una frase i l'altra deixaven passar alguns segons.

M'agradaria.... què... Però potser et fa fàstic.

Què voldries fer?

Ens omplim bé la boca de sucs dels conys... i després ens morregem... Voldria saber quin gust tenen els meus sucs... Però si et fa fàstic, és igual.

Però, com vols que em facin fàstic els teus sucs? Si ets la meva filla, si no paro de llepar-te... i ja saps que m'agrada...

Però així, a la boca... I barrejats amb els teus...

Ara serà un bon moment. Devem d'estar més xopes que mai.

Primer es posen a llepar-se el cony l'una a l'altra, enllardant-se bé tota la boca i els llavis. Xuclejant amb força. I després la Mònica es gira sobre el llit per posar-se davant de la cara de sa mare.

Llavors es morregen una bona estona.

Què tal?

Mmm, molt bo, mama. Tens una boca amb gust de cony.

I has notat un gust diferent?

No ho sé. Potser sí. No sé si és el gust del meu cony. Està molt barrejat de baves i de sucs teus. És gust de cony del bo, això sí.

Com que veig que en saps tant de gust de conys, ho farem bé. Espera.

Es lleva del llit i va al lavabo. La Mònica la sent com obre l'aixeta i glopeja. S'hi està una estona netejant-se la boca a fons, només amb aigua. Res de sabons o pasta de dents amb gust de menta. Després torna al llit i es posar a xarrupar el sexe de la Mònica fins que té la boca ben enllardada, per dintre i per fora dels morros. Aleshores es posa a fer-li una bona morrejada .

Aquest és el gust que tinc? ‒ pregunta després la Mònica.

No ho sé. Està barrejat amb el gust de la meva saliva. Però suposo que sí que és el teu gust.

És prou bo, trobo.

És boníssim, nena.

A tu t'influeix l'amor de mare.

N'hi ha que fan més pudor. El teu té un gust i una olor forta, però que posa a cent per hora.

Gust de sexe.

Alguna vegada no m'agrada tant el gust de sexe. El gust del sexe d'algunes dones, vull dir. El trobo massa pudent. De vegades penso que el meu també deu de ser massa podent.

Veig que ets una experta en la matèria.

No gens, no creguis. Amb les dones he tingut molt poques ocasions, però és que tampoc no les he buscades. A mi em van les titoles.

I tenen bon gust, les titoles?

Ho saps més bé que jo. Si estan ben netes i no fan olor de pixums són una delícia.

I el gust de la llet de titola?

A mi m'agrada. M'agrada empassar, la trobo bona. I tu?

A mi també m'agrada, però tu en saps més. Segur que n'has empassades moltes de lleterades.

Algunes més que tu segur que sí, és clar. Ja em toca.

I sempre les trobes bones? O hi ha homes que fan la llet més dolenta.

El gust de la llet sempre és el mateix. El que és diferent és el que l'ha feta.

Però abans has dit que el gust dels sucs de les dones els trobes diferents.

Perquè suposo que la que és diferent és la dona. La seva olor corporal. A més a més, tot és molt subjectiu. Si una dona, o un home, t'atrau, la seva olor també l'acceptes, i els seus sabors també.

Doncs jo trobo que hi ha nois guai i hi ha nois fastigosos, i que hi ha nois fastigosos que tenen una lleteta que és boníssima i hi ha nois guapíssims que tenen una llet que no te la pots ni empassar, amb gust de caca.

I tu què saps el gust que té la caca. O sí?

Eeeecs! Per favor, mama! Què t'has pensat?

No ho sé, no ho sé. Els joves d'ara, com que ho proveu tot de seguida.

Ja saps que jo, de culs i caques no en vull saber res.

Això ho deies de petita, però igual has tingut noves experiències i has canviat d'opinió.

Hi ha experiències que no m'interessen. I a tu?

No, tampoc.

En canvi m'interessen molt les experiències lèsbiques. Fa dos dies que somnio amb llepar el cony de la Josefina. Segur que és boníssim.

Vaja, que somnies amb la Josefina! O potser m'ho dius per veure si em poso gelosa.

Sí, vull que et posis gelosa i em facis moltes, moltes, moltes marranades perquè no et marxi. I també vull que provis el cony de la Josefina perquè t'estimo molt i vull que tastis les coses bones.

Ja t'he dit que la Josefina no em va. No crec que els seus sucs seguint la meitat de bons que els teus, que són frescos, de joveneta. O els de la Tenes, que és tota una senyora i deu tenir sucs amb el gust del de la gent de casa bona.

I els teus, que dius que deuen ser massa forts, te'ls has tastat mai?

És clar. De vegades llepo el consolador després de treure-me'l.

I perquè ho fas?

No sé. Per vici, suposo.

Doncs ets una viciosa. I ara et faré el mateix que tu m'has fet. M'enllardo la llengua amb els teus sucs i després me la llepes. Val?

Sense esperar la resposta, salta del llit per fer el mateix que havia fet la seva mare. Va al lavabo i es neteja bé la boca. Després li xucla i llepa el sexe una bona estona, més que res perquè s'escalfi, i es suqui força. Després, es posa boca enlaire, posa uns morrets xops de sucs i de saliva i, d'entre els llavis, treu la llengua tan enfora com pot. La Lita la llepa com qui llepa un polo. Després se la fica sencera a la boca. Per acabar es fan un bon petó amb tots els morros.

És el gust del meu sexe passat per la teva boca. No és el mateix que el gust del meu sexe i prou. Anem a esmorzar i ho farem amb una cullereta de plàstic. Cadascuna provarà només els seus sucs, sense interferències.

No, avui no sortirem d'aquest llit ni per anar a menjar. A més, ara estem molt molles i cal aprofitar. Això serà millor que una cullereta.

Al calaix de la tauleta de nit hi troba la capsa amb els consoladors de sa mare i en treu dos.

Farem un concurs. Tu et tapes els ulls i jo suco els dos consoladors, un en cada cony. Després tu els llepes i has d'endevinar quin m'he ficat jo i quin t'he ficat a tu.

Però jo sabré, per la forma, el que m'hagis ficat a mi. Ho hem de fer amb culleretes. Ja vaig a buscar-les jo. Tranquil·la, que torno de seguida.

Va a la cuina i torna amb dues culleretes de plàstic blanc.

Qui comença?

Jo t'ho faig a tu ‒ salta la Mònica. ‒ Au, tapa't els ulls ‒. I ella mateixa li tapa la cara amb un coixí.

Li fica la cullereta i la treu ben molla. La que es fica ella gairebé la omple de sucs i ha de tornar a escurar per les parets del cony de sa mare amb la primera cullereta perquè quedin les dues igual de plenes.

Ja està. Ja pots mirar. ‒ La Lita aparta el coixí i s'incorpora. La Mònica li passa una de les culleretes.

Ui, què fàcil! ‒ diu de seguida, després de tastar-la. De tota manera, de moment s'omple la boca de saliva, la glopeja i empassa. Amb la boca així esbandida proba la segona cullereta. ‒ La primera era la teva i la segona la meva ‒ diu amb seguretat.

Ho havia endevinat. Després ho prova la Mònica. Sa mare li tapa els ulls amb un fulard de seda i burxa amb les culleretes en els dos sexes. Després es baixa el fulard per tastar-les.

Aquesta és la meva i aquesta és la teva ‒. No ho diu tan convençuda com la seva mare, però també l'ha encertat sense massa problemes.

Molt bé. Ets una nena molt aplicada. Ara hauràs de passar una altra prova. T'has de tornar a tapar els ulls i esperar-me.

La Mònica es torna a lligar el mocador i s'estira al llit espaterrada. Estava ansiosa per saber quina era la sorpresa.

Ole, ole, una altra sorpresa. Què em faràs ara?

No res. Però tu t'esperes aquí tranquil·la. Trigaré una mica. Tu descansa. I no et destapis els ulls ‒. I la Lita se'n va a la cuina... per preparar un esmorzar.

Se'ls ha fet molt tard, ja, i la Lita no té clar si allò que prepara és un esmorzar o és un dinar. Deu de ser un dinar, perquè posa unes minipizzes preparades al forn i agafa unes terrines d'amanida de la nevera. Ho va posant tot en una safata, amb dos gots, una ampolla de vi, coberts, tovallons de roba i dos plàtans per postres. Ha posat també una gerreta amb una flor perquè, per aquest dia, mare i filla s'han convertit en amants.

Quan la Mònica, que segueix amb els ulls tapats, sent que entra la seva mare, i que retira les coses de la taula de nit per fer-hi lloc per la safata, ja entén que la sorpresa és el dinar. Però només en sap una part, sense el petit detall d'aperitiu. Perquè la Lita obre els plàtans en forma de flor. Primer en suca un en el seu propi sexe, ben sucat, i després fica l'altre en el sexe de la seva filla. Aquesta, que no s'ho espera, fa un crit de sorpresa, i d'il·lusió. No només havia arribat el menjar sinó que la sessió de marranades continua. Mentre li fiquen el plàtan fa uns petits roncs de gust, mentre intenta identificar aquell consolador tan flonjo. Però la cosa no dura massa estona.

Ja et pots destapar els ulls ‒ li diuen.

Sa mare se li està al davant amb un plàtan obert a cada mà.

Has d'endevinar quin està sucat al teu conyet i quin al meu.

La Mònica primer en llepa un i ja no necessita tastar l'altre. Diu:

Aquest és el teu ‒. Li clava una mossegada i el mastega per empassar-lo. Després, també comença per llepar-lo, el segon, abans de clavar-li una bona queixalada. ‒ I aquest és el meu ‒ dictamina amb la boca plena, mastegant-lo.

Com que la Lita encara segueix amb un plàtan a cada mà, no ha pogut aplaudir. Però la Mònica s'aplaudeix ella mateixa i, després, ajuda a sa mare a posar la safata al mig del llit. Elles hi seuen, amb les cames creuades, a banda i banda.

La Lita té el posat d'una dona molt més jove del que és. Prima. Amb unes carns més massisses que la seva filla, però no gaire més grassa. El ventre igual de pla. Els pits ben semblants. L'agilitat dels gestos i la flexibilitat del cos de la Lita es mantenen admirables per estar prop dels 40 anys, que encara no ha fet. Al costat de sa filla no desmereix en absolut: la Lita aparenta ser una jove feta i completa i la Mònica es veu com una joveneta tot just per estrenar però dotada d'uns pits magnífics. Abans, en aquell llarg despertar ple de jocs eròtics, s'havien estat comparant l'una amb l'altra, fixant-se en els més mínims detalls. S'havien mesurat mil·limètricament els diàmetres de les respectives arèoles, la granulació, el grau de definició de l'arèola respecte a la resta de la pell del pit, l'alçada del botó en situació de màxima excitació... També s'havien estat comparant els melics, els clítoris o els forats del nas. Els llavis del sexe de la filla eren més foscos que els de la mare, però els cabells del pubis eren d'un color marró més clar. El primer cabell llarg li sortia del clatell, a la Mònica, 8 mil·límetres més amunt que a sa mare. S'ho havien estat passant d'allò més bé tocant-se, excitant-se, mentre prenien totes aquelles mides tan inversemblants.

Ara han començat a dinar. La Mònica és la que sap obrir millor les ampolles de vi, de manera que és la que se n'encarrega. Quan la ampolla està oberta, serveix i brinden pel Primer de Maig més porc que es pugui imaginar. La Lita comença l'amanida amb una de les forquilles de plàstic que ha portat, però la Mònica ho fa amb la mateixa cullereta que abans han fet servir. Diu que vol que aquest sigui el dia més marrà de la seva vida i, per no ser menys, sa mare deixa la forquilla i fa el mateix. Però després la Mònica comença a agafar l'amanida amb els dits, perquè diu que així encara és més marrà, i la Lita també ho fa. Per comptes de llepar-se els dits els fiquen a la boca de l'altra perquè els hi llepi. Acaben per retirar la safata a una banda i es posen a jugar a que cada cosa es fa amb les mans de l'altra. Es porten els fulls d'enciam a la boca de l'altra, que després li mama els dits, un per un. Es porten les copes de vi a l'altra boca i, després, s'eixuguen els morros mútuament, amb el revés de la mà o amb el tovalló de paper segons que juguin a ser fines o a ser barroeres. Si els vessa un rajolí de vi per la vora de la boca, o els cau alguna molla, l'una aprofita per eixugar-la amb les mans i l'altra es deixa eixugar tan encantada. Quan la Mònica, després de beure, fa un rot mentre sa mare l'està eixugant la boca amb el revés de la mà, s'hi entretenen una estona en això de posar-se en pla groller, farcint d'amanida la boca de la del seu davant i magrejant-se mútuament les metes mentre masteguen amb la boca oberta i fent soroll. Però després fan veure que són unes finolis i posen boquetes d'ocellet que entreobren per rebre un bocinet de pizza, de manera que no arriben a embrutar-se massa, ni a embrutar els llençols. Perquè una molleta recollida és una bona excusa per portar-la a la boca de l'altra i entretenir-se deixant-se llepar els dits i tota la mà i, encara, deixant que te l'eixuguin amb el tovalló, amb parsimònia.

Després de dinar, i d'acabar-se l'ampolla de vi, han engegat la tele i s'estan mirant-la endormiscades sense baixar del llit, fent-se algun petonet de tant en tant, una carícia, una mirada intensa als ulls, un altra petonet... Amb la mà a l'entrecuix de sa mare, i mentre aquesta li acaricia el seu, la Mònica es va quedant dormida.

La mare s'ha aixecat per anar al lavabo i, quan torna, aprofita per mirar-se la filla en ple son. La troba preciosa, tan rosseta, tan jove, tan ben feta, tan dormida... No pot resistir de fer-li un petó a la boca. La Mònica dorm del tot, però li respon al petó. La Lita li fica la llengua i també, com per acte reflex, la llengua de la Mònica es posa en moviment sense que ella s'acabi de despertar. També es posa a besar, muà-muà, d'esma, ben adormida. Però quan passen, ben finets, uns dits pel mugró, fa el gest de començar a despertar-se. La Lita no segueix i la deixa dormir. S'estira al seu costat, bocaterrosa. L'abraça, procurant que la boca de la nena quedi ben arran de la seva meta, i també tanca els ulls per dormir una estona.

Es desperta molt després. El sol ja no cau damunt dels llençols, però encara hi ha força claror. S'ha quedat sola al llit. On havia estat la Mònica hi ha un paper escrit: “Vigila el cul”. Es du la mà al darrere i es troba que la Mònica li ha posat la flor. No l'hi ha entrat pel forat i, al bellugar-se, cau de seguida. Ara la Lita es gira i s'estira mandrosa. Encara que ja no faci tant de sol, segueix fent força calor, i recorda el que acaben de dir a les notícies sobre que aquell final d'Abril havia estat el més càlid des de que se'n registren les temperatures.

Després de sentir-se la cadena del lavabo, entra la Mònica.

Ui, mama, com dormies! T'hagués pogut follar sense que te n'adonessis.

I perquè no ho has fet?

Perquè no faig res sense demanar permís. Em dones permís perquè et folli mentre dorms, una altra vegada?

Et dono permís perquè em facis el que vulguis mentre dormo.

I em dones permís perquè et posi flors al cul.

Si estic desperta prefereixo que em fiquis coses per davant, però si dormo i no me n'adono em pots ficar el que vulguis per on et vingui de gust. Et dono permís.

I et puc ficar un consolador, pel cul.

Millor que primer em narcotitzis i jo no me n'adoni. Però ja t'ha dit que et deixo fer el que vulguis.

T'he estat mirant, mama, quan dormies.

I jo, abans, t'he estat mirant a tu.

I he pensat que eres tan maca que em moria de ganes de follar-te.

I perquè no ho has fet? Segur que hagués tingut un despertar molt agradable.

T'he deixat dormir perquè t'estimo. El dia que tingui una parella fixa, te la deixaré compartir.

I si no m'agrada?

Si no t'agrada me la canviaré per una altra.

Vés, bleda! ‒ i ja s'estan una altra vegada abraçades i fent-se amoretes.

Que sí, que sí! Te'l deixaré sempre que vulguis, i si no t'agrada prou me'n buscaré un altre.

La Mònica s'ha ajagut entre els coixins, a la capçalera, i té abraçada a sa mare a la falda, com qui té un fill petit. Li acarona els cabells dels polsos. La mare baixa les parpelles i es deixa fer.

Ara jo sóc la teva mami Nikki i tu la meva filleta Liteta. Què vol, la meva filleta Liteta?

Vull que trobis un paio que et faci molt feliç.

I que tingui una cigala immensa, no? I que te la deixi de tant en tant.

Si no t'és molèstia val, me la podries deixar de tan en tant.

I què més vol la meva filleta?

El mateix que volen totes les criatures petites.

Què volen? No ho sé què volen. Ho has de dir tu ‒. Però ja sap a que es refereix.

Vull meta. Totes les criatures volen meta. Vull meta, vull meta, o si no ploraré.

Ai, què bleda soc! Vine aquí, amor meu. Apa, té, meta...

I s'agafa el pit, deixant sortir el mugró entre el dit del mig i l'índex, i li acosta als llavis. La Lita es posa a xarrupar amb fruïció.

Quan ha passat una estona, la Mònica fa per acabar, però l'altra protesta i ploriqueja.

D'acord, té, té, mama, golafre! ‒ I l'altra, amb els ulls tancats, s'amorra al mugró i segueix xarrupant. La Mònica la sacseja i li fa “ooo-ò, ooo-ò”. La Lita li té agafat el pit amb una mà i amb l'altra li fa pessigolles al mugró que ha quedat lliure.

Ooo-ò, ooo-ò. M'ho feies així, quan era petita?

La Lita fa que sí amb el cap, però segueix xuclant amb els ulls tancats.

Uf, peses massa! Se m'està dormint el braç. ‒ Però l'altra no s'immuta i segueix com si no l'hagués sentida i passa una altra llarga estona.

Que no puc més, sisplau!

I com la Lita segueix sense fer-li cas, se la desenganxa del pit. La Lita es posa a marranejar sense obrir els ulls. No para. La Mònica aconsegueix canviar-se-la de braç i li endolla l'altre pit. Per una estona tot torna a anar bé, però aquesta vegada no dura massa. A la Mònica se li tornen a dormir els braços i, com l'altra no sembla que vulgui deixar de xarrupar la meta, veu que ha de negociar una solució.

Ja s'ha acabat, la meta. Si vols et dono una altra cosa.

Jo vull meta.

Si vols et dono cony, o boca, però meta no. Ja s'ha acabat.

Val. Primer una mica de boca i després una mica de cony. I després et faré un massatge per fer-te revenir la musculatura.

Oh, sí, sisplau... m'has deixat baldada.

Es morregen una bona estona fins que es tornen a posar calentes. La Mònica es posa a panteixar, novament molt excitada. S'abraça al coll de la Lita i intercanvien llavis, llengües i salives. Ara s'han estirat del tot damunt del llit i cadascuna es frega l'entrecuix contra la cama de l'altra. Notar la cama mullada amb els sucs de l'altra encara les excita més.

Oh, sí, mama! Així, així. segueix així que ja m'escorro! ‒ I ja s'escorre. Però només es l'escorreguda de començar. ‒ Segueix, segueix! Ai, mama, quin gust? Tu també, oi? Em tens la cama tota empastifada.

I tu també m'has empastifat la meva, bonica marrana.

Mira, mama, tot el que et surt del cony ‒. Es passa la mà per la cuixa i la porta a la boca de sa mare. Sa mare li llepa la mà. La Mònica li va ficant els dits a la boca i sa mare els llepa i els mastega... i augmenta la producció de sucs perquè l'altra pugui seguir portant-li la mà ben molla a la boca.

La segona escorreguda es conjunta i descontrolada. La Mònica deixa anar un crit dels de posar a tot el veïnat en coneixement de que per allà hi ha una femella en ple orgasme. La Lita també deixa anar un gemec molt fort, però l'esmorteeix posant la boca contra l'espatlla de la seva filla.

No és el moment de parar. Elles no en tenen mai prou amb una vegada. La Lita es fa una mica avall fins atrapar-li un mugró amb la boca. Es posa a treballar-li els mugrons fins que els té tots dos ben drets, ben tibants, i la Mònica se'ls sent com a punt d'esclatar.

Oh, gràcies, mama. Quin gust dona sentir com me'ls has deixat de durs! Vine, que t'ho faig a tu ‒. Es fa avall, mentre la Lita es tira amunt, i ara és ella la que excita els mugrons a sa mare. Sap com fer-li. Saben molt bé com fer-s'ho l'una a l'altra. Primer la boca ben oberta per enquibir-hi dintre tanta meta com sigui possible. Aleshores amb la llengua es treballa el mugró, la punta i tota l'arèola. La llengua nota com el mugró es va posant dur i erecte, com un penis. Quan ja està del tot eixorivit, es van tancant els llavis entorn de l'arèola, deixant força saliva, fins deixar sortir el mugró per la punta del morret, ben moll. Encara se li fa una altra petita llepadeta, o uns petonets. Si són molt, molt suaus, arriben a donar tan de plaer que gairebé es confon amb un dolor, perquè és realment un plaer insuportable. Per això la Lita gemega i la llengua de la Mònica segueix jugant amb aquells mugrons una mica més.

La Lita li fa un petó d'agraïment a la boca, i després s'abaixa per a un nou tractament en els mugrons. Ara la Mònica introdueix una novetat: mentre sa mare li llepa el mugró ella va gemegant fort, delectant-se en els gemecs. Sempre ho fan de gemegar, més o menys fort, i també ho havia fet la Lita, feia un moment, en la primera tanda d'amoretes als mugrons. Però ara el plaer els ve de sentir-se a elles mateixes gemegar de gust.

Ara el cony, mama. M'has dit que també m'ho faries al cony.

Ja vaig, ja vaig, tranquil·la. No t'impacientis.

La Lita, que és la que està damunt, es gira per fer el seixanta-nou. Després de l'últim orgasme, ella hauria preferit seguir llepant-se les metes o fent altres coses més suaus, i no anar directament a excitar el punt G. Però, és clar, i prou que coneix a sa filla, la Mònica és una màquina insaciable i ja està llesta per un altre orgasme de la màxima intensitat. De tota manera, també sap que la Mònica serà molt delicada, i que començarà molt finet, i pels costats, i que s'hi estarà tanta estona com calgui. I que no li treballarà el clítoris fins que ella no ho estigui demanant desesperadament. I com ho sabrà? Per intuïció, i per gestos imperceptibles entre els de la tremolor de l'excitació.

I així s'ho fan. Comencen molt suaument i a poc a poc. La Lita primer pensa anar més de pressa amb la seva filla, que sempre ho vol tot i més, i proporcionar-li alguns orgasmes previs, com l'altra vegada. Però, interpretant aquells gestos imperceptibles, ara li sembla entendre que també sa filla demana fer-ho poc a poc. Molt poc a poc, en un crescendo lentíssim, enervant. Per fi, quan ja es veu que arriben al final, la Mònica està tremolant com en un atac d'histèria. No aguanta més, però sa mare la fa durar encara en unes estones que semblen eternes. És un goig etern. Però la Lita ja també només vol que explotar. Li venen rampells en una cama. Perd l'alè. Se li salten les llàgrimes. Aleshores la Mònica comença l'atac final, llepant alhora sobre el clítoris i tota la vulva i fent vibrar la llengua. La Lita es posa a fer-li tres quarts del mateix. I, entre espasmes, tremolors i convulsions, com dues boges, s'acaben deixant anar en un llarg orgasme, cridant ben fort, la boca de cadascuna dintre del cony de l'altra.

Buffff, què bèstia, Nikki! Què bèstia que ha sigut!

S'ha deixat caure de sobre d'ella a sobre el llit, i d'allà ha anat a para a terra. Està tota suada i els cabells se li han arrissat. Un floc de cabells se li ha enganxat al front amb la suor. La Mònica està igual, estirada damunt del llit, amb els cabells embullats i amarada de suor. Les dues tenen les galtes vermelles, els ulls brillants, els llavis inflats i fan olor de sexe. És el final de la tarda i han quedat esgotades després d'aquell últim orgasme.

No tinc esma ni per aixecar-me de terra.

No et preocupis. Ja t'aixeco jo.

Es posa dreta davant de sa mare, la fa enlaire agafant-la per les aixelles, després l'agafa per la cintura mentre s'ajup i, fent-la amunt, se la carrega a l'espatlla com un fardell.

Deixa'm, sisplau, deixa'm.

On vols que et deixi ‒. A la Mònica sempre li agrada exhibir la força que té. ‒ Vols que et porti al vàter ‒ li diu sortint de l'habitació.

No. Deixa'm a terra. Aquí. Sisplau. No facis més broma. Au, deixa'm.

Però l'altra ja enfila cap al passadís. Després entra a la cuina.

Vols prendre res? ‒ I es gira perquè el cap de la Lita s'estigui davant de la pedra de la cuina, on hi ha la fruitera, i la capsa de galetes, i la panera amb un parell de magdalenes.

No, deixa'm. Au, deixa'm baixar ja.

Doncs a mi amb aquesta última m'ha entrat gana. Demanarem alguna pizza per telèfon. Segur que no vols res? ‒ i es gira de cara al marbre per agafar unes avellanes i portar-se-les a la boca. ‒ Vols una avellana?

No. Vull que em deixis a terra, que em canso d'estar així. Em fas mal.

Però la Mònica no es cansa gens. Mentre mastega una avellana, insisteix.

Segur que no vols una avellana? ‒ i se la posa sobre el forat del cul.

Pel cul no, pel cul no ‒ va cridant ‒. Sí em toques el cul xisclaré.

Val, val... No et ficaré l'avellana, però una mica de lubricant si que t'anirà bé. Perquè potser sí que al pizzero li deixis ficar-te alguna cosa ben bonica al cul ‒. Aleshores, sacseja l'esprai de nata que havia tret de la nevera i n'hi posa una bona ració sobre l'anus. ‒ Potser al pizzero sí que el deixaràs ficar alguna cosa per aquí dintre i t'anirà bé això ‒ Anava repetint.

No sembla gens cansada, i no ho deu d'estar perquè encara la segueix carregant sobre l'esquena fins arribar al telèfon del saló. Quan comença a marcar el número de la pizzeria sa mare no ho té clar.

Què estàs boja? Vols penjar? Ja n'hem pres de pizza, per dinar!

Però mentre la Mònica demana dues lasanyes amb complements d'oferta, s'està callada per no muntar el número.

On vols que et deixi? ‒ diu la Mònica després de penjar.

A terra, sisplau. Deixa'm a terra d'una vegada. No veus que les portaran de seguida les lasanyes?

Però, a quina habitació vols que et deixi.

Al lavabo. Que ara m'hauré de rentar, amb tota aquesta nata.

Van al lavabo, però encara triga una mica a deixar-la a terra.

No em canso perquè peses molt poc, i perquè em dona gust pensar que et tinc tota despullada, amb el pandero ben a la vista, i ple de nata. Vols mirar-te el mirall?

No. Vull que em deixis.

Però ella l'ha portada cap al mirall i li passa la mà per les natges, escampant-li la nata. A la Lita li agrada aquella carícia tan fresqueta i no protesta massa.

Quan arribi el pizzero sortiré a obrir-lo així, mama. El primer que veurà serà el teu cul farcit de nata ‒. I mira el cul de sa mare en el mirall mentre el segueix acariciant.

Finalment li deixa posar els peus a terra.

Ara és l'hora de la meva venjança ‒-. La Lita tenia l'esprai de nata a la mà esquerra. L'havia agafat sense que la Mònica ho veiés, quan sortien de la cuina, i ara li ensenyava a la Mònica amb un somriure maliciós.

Com ho vols? Per les bones o per les males? ‒ li pregunta, sacsejant l'esprai.

Per les bones.

Agafa't les tetes, així, juntes, fes la cassoleta ‒. I li omple de nata el clot entre els dos pits que ella manté agafats, l'un contra l'altre.

Només a les tetes, o també te'n poso pel darrere, com a mi?

Pel darrere també.

Doncs apa, gira't, que de seguida arribarà el pizzero i encara vull llepar aquest pastís que m'estic preparant ‒. I amb una mà buida l'esprai sobre el llom i per tota la ratlla del cul, i amb l'altra l'escampa per damunt de la pell perquè s'hi enganxi i no caigui a terra.

Quan li feia el cul, encara torna a preguntar.

I dintre el cony? Segur que t'agradarà a dins del cony. Au, obra les cametes ‒. Ella les obre sense deixar d'agafar-se els pits, perquè no vagi a terra tota la nata que hi té allà.

La Lita li fica el broc a dins del cony i prem el botó durant un segon. Li sembla que en un moment tot el forat ja deu d'haver quedat ben ple.

Wawwwww, mama! Quin guuuuuust. És boníssim. Torna-m'ho a fer, sisplau.

La Lita li fa una altra vegada. I encara una tercera.

No et pots imaginar el gust que dona ‒. Segueix aguantant-se la nata damunt dels pits, i manté les cames ben obertes. Quan la Lita li omple el forat de nata, mira enlaire i posa els ulls en blanc, deixant anar una gran somriure satisfet.

Ha, ha, ha! Ho has de provar, mama. Ho has de provar ‒. Amb una mà li pren l'esprai mentre amb l'altra mira encara de mantenir juntes les dues metes amb la seva càrrega blanca, tan fresqueta.

Li fica el broc amb suavitat, burxant una mica amb la punta per entre els llavis menors, i un cop dins, i ben situat, deixa anar una llarga descàrrega de nata. La nata, és clar, vessa i gairebé tota acaba a terra. Però la Lita també troba que el gustet és indescriptible i exclama un “waw!” encara més sentit que el de sa filla. És realment fantàstic. I quan veu que li van a ficar una altra ració de nata s'agafa al lavabo, per no caure de la impressió.

Oh, sííííí! És boníssim. Espera, que t'ho torno a fer ‒. I aquesta vegada s'està prement l'esprai per més estona dintre del forat de la Mònica.

Què bo, què bo, marona! ‒ La nata li vessa per les cuixes i cau a terra. La que portava als pits també va caient, encara que ella se l'escampa per tota la pitrera i pel ventre perquè se li aguanti. ‒ Porta. Ara et toca a tu. ‒ I li agafa l'esprai per tornar a farcir el forat de sa mare. Però quan van per la tercera tanda, l'esprai s'acaba.

Ara s'abracen i es freguen els cossos empastifats de nata. És agradable. Estan acalorades i la nata està fresqueta. De tant en tant es llepen. S'hi estan tan a gust que no els preocupa el que pugui passar quan truqui el timbre. Quan truca, una mica després, segueixen abraçades, acariciant-se i fent-se un petó molt fort. No s'immuten. Ja l'esperaven aquella trucada.

Buf, el pizzero. Ara em sap greu haver trucat ‒ diu la Mònica.

Ja hi vaig jo ‒ fa l'altra amb tota la calma.

Espera. Portes nata fins a la punta del nas ‒. Se la llepa. També li passa la llengua per una galta i al coll, sota l'orella. Després l'eixuga una mica amb la tovallola.

El timbre torna a sonar. I després es posen a trucar amb insistència.

Ja va, ja va... Quina poca paciència ‒ diu la Lita mentre la seva filla li arregla una mica els cabells.

Després es posa la bata de bany, unes sabatilles per no embrutar el terra amb els peus molls de nata, i se'n va a obrir.

No només s'espera un noi, amb un gran paquet a la mà. També hi ha el veí del replà, i la seva dona, que han sortit en sentir les timbrades.

Ho sento. No passa res. És que no podia sortir.

Segur? ‒ pregunta el veí, que li sembla veure una expressió rara a la cara de la Lita. ‒ Segur? Vol que l'ajudem en alguna cosa?

No, no... i ara! Apa, noi. Passa ‒ diu al noi mentre s'acomiada dels veïns.

El noi no passa. Li allarga el paquet i la factura sense bellugar els peus. Quan ella torna amb el moneder encara s'està clavat al mateix lloc. Mentre paga, tornen a sortir els veïns, però ara és per anar al carrer. Es tornen a saludar. Després, tanca la porta.

Han decidit menjar a la taula. A la Lita li semblava que era millor rentar-se primer, però l'altra havia insistit en que estava morta de gana, que amb l'amanida del dinar no n'havia tingut ni per començar. De manera que han posat unes tovalloles per damunt de les cadires per no tacar-les i s'han entaulat còmodament. No han obert cap altra ampolla de vi, però s'han acabat dues mitges ampolles que hi havia a la cuina. L'oferta incloïa una terrina de gelat i, encara, de postres s'han de llepar la nata que porten al damunt.

No m'has ensenyat el pizzero, mama.

Te l'he deixat una estona a la porta. Perquè no has tret el cap?

No en tenia ganes. Avui estic massa bé, soleta amb tu.

Una titola és una titola. Ens hagués anat millor que l'oferta d'aquest gelat que no crec que me'l prengui. Hagéssim seguit les dues juntetes i, a més, amb una titola de postres per compartir.

Però al darrere d'una titola va tot un paio inclòs, que te l'has d'empassar tant si t'agrada com si no. I avui ja m'agrades prou, tu.

Potser la terrina de gelat no tenia massa bon aspecte, però la lassanya havia resultat ser molt bona i menjaven de gust mentre parlaven.

Si vols titola, mama, ara ho podem fer amb consolador... Però, si volies una titola de veritat. perquè no el feies passar?

Hi havia els veïns.

No vam quedar que deixàvem totes les convencions socials?

Una cosa són les convencions socials i una altra es que tothom hagi de saber el que fem o el que deixem de fer. Imagina't, aquell xaval: li organitzem una bona sessió, ho explica als amics de la pizzeria, i ja els tens a tots al damunt un dia sí i l'altre també, portant-nos pizzes que ni tan sols hem encarregat.

Doncs, molt bé. Amb això vam quedar, no? En deixar-se anar del tot.

Però no en deixar de fer una vida social normal. Saludant als veïns cada matí... i demanant pizza només perquè vols menjar-te una pizza.

El que veig és que tu ets molt més convencional que jo. Jo sí que estic disposada a passar de tot.

No és veritat. De tot no estàs disposada a passar.

Et dic que sí ‒ insisteix mentre segueix fruint de la lasanya.

Tu ets exhibicionista, oi?

Perquè ho dius?

A tu t'agrada passejar-te despullada i que et vegin.

Dona gust anar despullada, no? I quan et veuen despullada... dóna gust que et vegin, no?

Però ara no sortiries així al carrer a donar una volta.

Perquè vindria la policia i em tancarien.

No, això també t'agradaria. Però després ja estaries senyalada com una noia que no hi toca. No com una esbojarrada, que això ja està bé, sinó com una boja de tancar en un manicomi. Passar com una esbojarrada més aviat pot agradar i tot, però com una boja de psiquiatra no.

I per això tampoc no m'has deixat que t'arreglés el parrús en forma de cor i tenyir-lo de color verd?

Em vindrà molt de gust que m'ho facis, algun altra dia que estiguem de broma. Però hem quedat pel dissabte a casa de l'Iñaki, i no hi vull anar amb el parrús tenyit de verd fosforescent.

Tu creus que no li agradarà a l'Iñaki?

És clar que no. Pensarà que soc una puta de mal gust.

Veus com tens prejudicis. Se t'acaba d'escapar que no vols que et prenguin per una puta. A mi m'és igual el que pensin.

He dit que no vull passar per una puta de mal gust... perquè no ho soc. Tu, si et fas el que vulguis al parrús, tots t'ho riuran. T'ho pots permetre. Passaries per una noia jove que està de broma. Jo passaria per una meuca barroera. Si un dia ens coneixem més, amb l'Iñaki, i som amics i estem de broma, aleshores sí que potser podria anar a fer-me la permanent de l'entrecuix.

A ca la Josefina.

Perquè no? És una professional, no?

La Mònica aixeca un peu i el posa sobre la cadira on seu sa mare, entre les seves cames, sobre el sexe. Mentre, acaben la lasanya. La Lita aixeca el peu de la seva filla i se'l porta a la boca. Li llepa el dit gros i se'l torna a posar entre les cames. Després comencen a menjar-se el gelat.

Em sembla que no sé si vull més gelat ‒ diu la Mònica.

Vols llepar-me el peu? ‒ i li passa també el peu per sota de la taula.

Tota, et vull llepar. Però la nata ja s'ha desfet, i no està freda.

Dons ara m'empastifes de gelat i te'm prens de postres. Potser així si que te l'acabes.

Oh, sí! Però abans et vull posar un vibrador, que tu volies una bona tita.

Sí, sí! Ara ho farem amb vibrador.

La Mònica corre cap al dormitori de la seva mare i torna amb la capsa dels consoladors.

Quin vols?

Aquest és el més bo. Te'l deixo per tu. ‒ És el més gros, però n'hi ha un altre de molt semblant.

No, aquest més gros per tu. Jo em quedo aquest altre.

És igual. Avui ens els posarem tots.

Cadascuna engega el seu, i se'l fica al sexe. La Lita ha enretirat una mica la cadira de la taula, però segueix seguda. La Mònica se'l fica a peu dret. Després seu a cavall damunt les cames de sa mare, donant-li la cara, abraçant-la pel coll i bellugant-se com si sa mare fos un mascle amb una tita de veritat i ella, al damunt, se l'hagués ficada ben endins.

Ara comencen a llepar-se l'una a l'altra: el coll, les espatlles, els braços... De tant en tant es fan un petó.

Ens comprarem un consolador doble ‒ diu la Mònica, i sa mare no contesta perquè està massa ocupada llepant-li les metes, ben convençuda de que aquelles són les postres d'un dinar tan complet.

Li posa gelat de llimona i el mugró s'arruga pel contacte fred. Segueixen. La Mònica amunt i avall sempre, com si realment s'haguessin ficat un consolador de dues titoles. Com que la Mònica està més amunt gairebé no arriba a les metes de sa mare. Potser haurien de canviar de posició, però ja s'estan bé així i han decidit seguir-hi fins al final. A més les dues són molt elàstiques, i si la Lita és fa enrere la Mònica pot encorbar-se i arribar-li amb la boca fins als mugrons. Després és ella la que arqueja el tors enrere, i sa mare la que la llepa per l'estómac i li arriba a petonejar el melic. Comencen a respirar fort, a panteixar, a gemegar de gust. Però, per variar, a la Lita ara li ve de gust no allargassar-se massa fins a una gran explosió final, sinó que es deixa anar en un orgasme normalet, un bon tremolor, això sí, però llesta per no aturar la festa ni un instant. La Mònica fa el mateix, no fa per durar. S'abraça fort a sa mare per contenir els espasmes i segueix amunt i avall mentre que se mare segueix petonejant-li les metes.

Ara li torna a posar gelat de llimona pels mugrons i els torna a llepar. S'omple la boca de gelat i es morregen, empastifant-se força, ben marranes, i després d'una estoneta, ara l'una ara l'altra, es tornen a escórrer. Però segueixen com si res.

Al vibrador de la Mònica se li han acabat les piles. Sa mare se'l treu i li posa el seu. Després posa piles noves al que s'havia parat. S'ha tingut de posar dreta i la Mònica li ha ocupat la cadira. Mentre, s'està mirant el que fa sa mare, sense deixar de tocar-se el clítoris. Llavors sa mare, dreta al davant, la regala amb una sexual exhibició de com ficar-se el vibrador i ella, es llepa els llavis mentre segueix acaronant-se el sexe. Segueixen així una mica més perquè la Mònica pugui acabar-se la palla i torni a tremolar de gust. Després es tornen a canviar els consoladors. Ja només en queda un altre, el darrer, que no és massa gros però que vibra molt fort. És la Mònica la que se'l posa. Tornen a seure com al principi i segueixen encadenant mitjos orgasmes, entre carícies llepades i petons.

Ara sona el mòbil de la Lita i la Mònica s'estira contra la taula fins que arriba a agafar-lo sense haver d'aixecar-se. Sa mare aprofita per petonejar-la per l'estómac i pel ventre.

Hola? Hola, senyor Pons. Ara li passo.

Però per comptes de passar-se'l, el que fa es agenollar-se davant de sa mare, treure-li el vibrador i canviar-lo pel mòbil. És un Nokia antic, d'aquells de formes arrodonides i no massa voluminós. De tota manera ho fa a poc a poc, perquè el forat s'eixampli i entri bé. Esperen una mica a veure que passa. La Lita ha fet el tors enrere i respira fort de la impressió que li proporciona tenir entaforat aquell aparell per comptes del consolador. La Mònica, entre les seves cames se la mira complaguda. En un moment, ha posat el so a la màxima potència.

Lita! Lita! Que estàs aquí? Lita! ‒ se sent que criden dins del cony. Hi ha un altre moment de silenci, un parell de crits de “Lita, Lita” més, i després pengen. Mentre s'estan esperant que tornin a trucar la Mònica va fent petonets als engonals de sa mare. És un lloc que ella té molt sensible i s'ha d'agafar a la cadira per no caure esvaïda. Quan torna a trucar, primer la Mònica espera fins el quart truc, després el treu amb compte del forat i prem el botó de despenjar.

Hola senyor Pons. Es deu d'haver penjat. Ara l'aviso que si posi ‒ diu mentre llepa l'aparell.

Mamaaaaa! Mamaaaaa! Tens el senyor Pons al telèfon! ‒ fa veure que crida. Però el que fa és tornar a ficar-li el mòbil pel forat. Aquesta vegada no l'acaba d'entrar, i es posa a bellugar-lo cap endins i cap enfora. La Lita tanca els ulls i li comença a venir un nou orgasme. I més quan sa filla es posa a parlar amb el senyor Pons, allà avall, entre les seves cuixes.

És que està parlant amb el veí, però diu que ara ve. Vostè és el senyor Pons del cotxe, oi?

Sí. Volia saber si ja va bé.

Ah, sí. Va bé. Va molt bé, molt bé, senyor Pons ‒ diu mentre accelera el ritme de sacsejar el mòbil cap endins i cap enfora. ‒ Miri, ja ve ma mare.

Si de cas, ja trucaré més tard ‒ va dient ell, que no veu que la mare es posi. ‒ Només era per preguntar si el cotxe va bé.

Jo l'he agafat aquest matí i el que no he entès és allò que havíem de fer amb el nivell d'oli ‒ diu per allargar la conversa i permetre que sa mare s'ho passi força bé mentre aquell home s'explica dins del seu forat. ‒ El millor és que li ho digui a ella, que ara s'hi posa.

Això ho diu quan sa mare comença a tremolar amb l'orgasme. I encara no s'ha acabat d'escórrer que sa filla li ha posat el mòbil a l'orella i el té d'atendre.

Hola, senyor Pons.

Mentre parlen, la Mònica li passa la llengua oberta per entre els llavis del sexe. La deixa quieta, plana, omplint tot el cony que ara està massa sensible per rebre un frec molt vigorós. Però tampoc no vol anar massa a poc a poc perquè el senyor Pons no s'estarà parlant gaire estona més, segurament, i vol que sa mare es torni a escórrer mentre parla per telèfon. Tot surt molt bé. A la Lita li agafen tots els rampells, però aconsegueix seguir parlant sense que l'altre se n'adoni.

Sí, Martí. Ja va bé... bé... molt bé... moltes gràcies...

Després penja, com si no hagués passat res, i es torna a posar el vibrador, agafa la Mònica pel braç i la torna a seure a cavall al seus genolls, com al principi. El vibrador de la Mònica no ha parat en tota l'estona. Fa un zum-zum bastant fort que segur que se sentia per telèfon. Els és igual. És impossible que el senyor Pons hagi pogut reconèixer l'origen d'aquell zum-zum. Tampoc podia saber des de dintre d'on havia estat parlant... Mentrestant, elles, excitades, es proporcionen un nou orgasme.

Aquesta vegada és la Mònica la que queda per terra, rebentada, després d'haver estat fent tanta gimnàstica. I ara serà la Lita la que voldrà demostrar la força que té. La carrega a coll, però només pot arribar fins al llit, de pressa, i allà la deixa caure abans no vagi a terra. La deixa estirada allà i va a omplir la banyera.

Mentre té obertes les aixetes, deixa anar un bon doll de sabó a dins de l'aigua i de seguida es comença a fer espuma. També endreça i frega el terra. Després l'encatifa amb tres tovalloles blanques de les grosses. Tanca l'aigua, perquè la banyera ja està prou plena, però segueix preparant un bany que pretén sigui el màxim d'agradable i relaxant. Apaga el llum general i deixa encesos només els del mirall, que ja il·luminen prou. Després, va a buscar a la Mònica.

Pensava trobar-la dormida, però no. Segueix estirada al llit. Ha agafat el catàleg del sex-shop del calaix de la tauleta de nit, i l'està fullejant. Mentre la Lita la torna a agafar en braços, tampoc no troba que pesi tan, la Mònica segueix amb el catàleg a les mans. Delicadament, sa mare la fica a la banyera. L'aigua està molt, molt calenta: com a ella li agrada.

Què voldrà prendre la senyoreta?

Un whisky amb dos glaçons per mi, sisplau... i la floreta.

Ara la mare torna amb l'ampolla de whisky, dos vasos amb glaçons i un tercer vas amb la flor que havia quedat al capçal del llit. La Mònica li fa un lloc al seu costat a la banyera. És molt ample. Ben juntes hi cabrien quatre persones, dues per davant de les altres dues. I té una plataforma al costat per deixar-hi coses. Però, de moment, la Mònica encara no hi deixa el catàleg.

Què? Encara no n'has tingut prou? ‒ li pregunta la Lita.

M'ho he passat tan bé que demà, quan surti de classe, vull anar a comprar un consolador doble.

Un consolador del teu gust? O potser també hi compti la meva, d'opinió?

És clar, ruca. Precisament pensava més amb tu que amb mi. Pensava amb quin d'aquests models et podria donar més gust.

Mentre tu també et donaves gust.

Sí. Amb quin tindria el major gust d'estar donant-te gust.

Per mi, amb aquest ‒. I en senyala un amb les dues peces molt corbades cap enlaire.

És el mateix que pensava jo. Però no m'agrada el color.

Potser el tinguin d'altres colors.

Ah, sí? Perquè no vens amb mi, demà?

Et puc venir a buscar a la sortida de l'acadèmia i hi anem juntes.

Oh, què bé! ‒ I es posa a imaginar la compra en el sex-shop. ‒ “Bon dia, senyor. Voldríem un consolador doble”. “I com el voldrien?”. “És per nosaltres, sap? El voldríem king-size i que vibri molt fort”. “Tenim aquest, que és un Steinbeck. Van molt bé. És una bona marca”. “El tenim de color carn de nòrdic, que és molt blanquet, de color de senegalès i de colors de fantasia”. “Jo el voldria de color de fantasia. I tu, mama?” ‒ Com que la mama de moment només se l'escolta sense entrar en el joc, la Mònica segueix. ‒ “En fúcsia, ben llampant, no el té?”. “Se'ns van acabar ahir. Si volen es pot demanar a la fàbrica”. “Uf! No, no. Tenim certa urgència, oi que ho entén?... Què val aquest?... Que ens el podríem emprovar?”

En les teves historietes marranes sempre et surten els provadors de les botigues, oi Nikki?

És veritat. Però la que era una verdadera especialista és la Sara. Te'n recordes de la Sara, aquella amiga meva de l'any passat?

Sempre anàveu de botigues.

I ens passàvem hores en els provadors.

I jo, tan innocent, pensant que us agradava la roba i no totes aquestes altres coses.

I la roba també, ens agradava. Emprovar-se tota la botiga i anar sentint com et diuen “això t'escau de meravella”, “se't marquen els mugrons”, “et tiba la sisa”... i lligar-se als venedors! A la Sara no li fallava mai ni un. Per ella anar de compres era la manera més deliciosa de follar. I la veritat és que l'entenc. Potser és perquè m'hi vaig aviciar amb ella, però realment penso que és una forma deliciosa de fer-ho. Ella així que pescava un bon xicot, per comptes d'emportar-se'l a casa, i fer-ho al llit, se l'emportava al Cortinglés.

Segur que s'hi passaven la tarda i després no compraven res.

Comprava molt, la Sara, ja ho saps. A casa seva estan forrats.... I quan es té tanta pasta, a més a més es té molta més seguretat. No et pots imaginar el que arribava a muntar en els provadors.

Ah, sí? Com què?

Un dia em va explicar que s'havia tirat als quatre dependents d'un Woman's Secret.

O sigui que allò que li va, són les grans orgies esbojarrades. Jo més aviat la tenia per poqueta cosa. Molt sensual, molt eròtica, sí. Això ja es veu. Però més aviat tímida.

És que el seu estil és aquest. I no és una trampa. Ella és realment així d'innocent i poca cosa. Sempre comença demanant, preguntant, de la forma més càndida, i segueix així fins al final. Podria haver-s'ho muntat amb els quatre dependents alhora sense aparentar que allò es tractés d'una orgia en tota regla. Se l'estant follant, i ella segueix fent el posat de clienta i el dependent el posat de dependent.

Fan una mena de teatre eròtic, vaja.

No, tampoc no és que faci teatre, i quan està follant està follant. Però després, sense que faci cap mena de teatre, pot seguir amb unes preguntes innocents sobre com li escau la brusa que s'estava emprovant. Potser perquè per ella tant fer l'amor com comprar-se roba són activitats innocentment eròtiques.

Suposo que la gràcia de fer sexe als provadors està en la possibilitat de que et pesquin.

No és ben bé això.

Doncs en l'excitació de saber que hi ha gent amunt i avall pels altres provadors.

Sí. Saber que només una lleugera cortineta et separa de la gent vestida i tocada i posada resulta excitant.

En qualsevol moment algú pot córrer la cortina.

Quan estic fent l'amor prefereixo que ningú no em molesti.

No havíem quedat en que eres una exhibicionista.

Que algú obrís la cortina no em molestaria. I si l'espectacle li agradava, millor per tots. El que dic és que no m'agradaria que algú em tallés muntant un número.

T'agradaria que es quedés d'espectador?

Si, és clar. Cap problema.

Com si res?

Millor que com si res. Ja ha quedat clar que sóc una exhibicionista. M'agradaria que algú entrés, que es quedés d'espectador, que anés anant deixar frases d'aprovació i que acabés amb uns senzills aplaudiments.

S'acaben el xampany i reomplen les copes. La Lita ha començat a acariciar a la Mònica amb l'aigua sabonosa.

Apa, segueix explicant. No deies que no en sabies d'explicar històries marranes?

He dit que no sabia fantasiejar com tu, però això no és cap fantasia ni cap marranada.

Si això que feu la Sara i tu als provadors no són marranades, ja em diràs què és per tu una marranada.

Vull dir que no són somnis morbosos.

Doncs jo trobo que això que feu als provadors és molt morbós.

Ui, sí que ho és. Excita més pel fet de que saps que estàs fent una cosa que no s'ha de fer que per l'experiència sexual en si mateixa. Una de les vegades que més m'he excitat va ser una vegada que no va passar res.

Què va passar? ‒ pregunta mentre, distretament, segueix acaronant-la amb la mà ensabonada.

Estàvem petonejant-nos en un provador del Cortinglés amb la Sara. Del tot despulladetes les dues, perquè ens havíem estat emprovant uns banyadors. S'obre la cortina i és una senyora que s'emporta un ensurt majúscul. Tu t'imagines? Nosaltres tan tranquil·les i ella demanant perdó per haver-nos interromput. Se la veia realment compungida d'haver gosat obrir la cortina. Va tornar a marxar de seguida, però insistint en demanar perdó amb una veu tremolosa i la cara blanca com un paper de fumar. La veritat és que ens va saber greu. Ens vam tapar una mica i vam anar al provador del costat a demanar-li perdó. Ella va dir que res, que érem nosaltres que l'havíem de perdonar a ella, que havia entrat al nostra provador sense fixar-se en que estava ocupat... I en un moment la Sara ja l'estava petonejant a la boca per dir-li que ho sentia molt i que li estava agraïda de que no s'hagués molestat. Després, em va dir a mi que també li agraís que no s'hagués enfadat amb nosaltres, i ja em veus a mi també petonejant-la a la boca. Ella estava tan parada que responia al petó per pura cortesia. Però quan era el moment de seguir endavant, la Sara em va agafar del braç i em va fer seguir-la al nostre provador. No sé perquè va decidir deixar-la així. Abusar de la seva beneiteria potser es podria considerar una mala acció, però deixar-la amb la mel a la boca sense poder tastar-la va ser, sens dubte, una acció més dolenta encara. Segueixo sense saber perquè ho va fer la Sara... perquè va ser la Sara... jo hagués seguit... Em puc imaginar la quantitat de palles que s'haurà fet aquella dona somniant en el que no va passar.

Sí. Això va ser una dolenteria.

No en té res de dolenta la Sara. És un autèntic tros de pa. Mai no troba cap plaer en res si pot fer mal a algú. Per això no entenc allò d'aquell dia. Ni entenc la palla descomunal que ens vam fer després, al nostre provador.

O sigui que, a més a més, us veu permetre seguir excitant-la muntant-vos la gran gresca a l'altra banda d'un envà de cartró de nyigui-nyogui, sense convidar-la.

No vam fer gens de soroll, no creguis. Ens vam aguantar al màxim. Qualsevol que hagués passat per davant del provador shauria pensat que estaven vuits. Però la dona aquella, que sabia el que passava, segur que parava orella i sentia els frecs de la pell i la nostra respiració continguda.

I a tu, saber que ella us sentia et produïa plaer.

Vaig tenir un orgasme memorable ‒ confirma la Mònica tirant el cap enrere i tancant els ulls.

Només recordar aquell orgasme, junt amb les delicades carícies de la seva mare, la tornen a dur de nou a un estat de semi-excitació eròtica.

Tampoc no sé si estàvem sent unes dolentes... De fet, l'havíem convidada.

Però a vosaltres us agradava saber que l'escalfàveu sense que ella hi pogués participar. Us venia de gust fer-li la punyeta perquè sí, sense la menor raó... ‒ diu mentre es va concentrant en millorar les carícies sobre la pell de la seva filla.

No és veritat... ‒ es queixa ella dèbilment. ‒ L'havíem convidada... ‒ repeteix molt fluix, recordant aquella senyora, les carícies de la Sara, i fruint al màxim de les de sa mare. ‒ No m'agrada que em diguis que soc dolenta.

Les paraules passen a un segon pla mentre les dues passegen les mans sobre la pell de l'altra.

No he dit que siguis dolenta... ‒ Ara té les mans sota l'aigua i la punta dels dits passegen molt finament pel costat d'una cama, fins al maluc. ‒ He dit que estàveu de gust fent una dolenteria.

Una dolenteria molt petita... ‒ respira una mica més fort, ‒ perquè l'havíem convidada, l'hi haviem estat fent aquells petons...‒ insisteix. 

Encara hi ha alguna o altra frase més, de record d'aquella escena, fins que ja només es concentren a les carícies. Miren d'evitar de tocar-se el sexe directament. Ha de ser per reflex que aquest ha d'anar excitant-se a poc a poc. Però és en el sexe de sa mare en el que la Mònica està pensant mentre li acarona els malucs, l'estómac, la part de dintre de les cuixes. No acarona amb tota la mà, només amb la punta dels dits. Sense proposar-s'ho prèviament, totes dues comencen a seguir el mateix joc. Es tracta d'aconseguir que tant la pressió com la velocitat del moviment del dit sobre la pell siguin els mínims possibles. Hi posen la major concentració. Uns contactes tan subtils que enervin. Els mugrons es posen tensos sense que calgui apropar-s'hi. Però després sí: un lent camí per un costat del pit, per l'arèola... un breu toc a la punta del botó. La mà de la Lita va a passejar-se per darrera dels genolls de la Mònica i ara són els llavis els que comencen alhora un frec mínim sobre un costat de la base del pit esquerra. Són uns llavis que no petonegen. Només s'estan sobre la pell. Gairebé ni això. El contacte físic d'aquells llavis no és gaire més fort que el contacte de l'alè, perquè la Lita també frueix dels suaus ròssecs que rep als perfils del seu tors, i respira fort. Passada una estona, la Lita es fa una mica amunt i es fan un petó amorós, de boca.

Gens passional. Estan calentes, però. I mentre la Mònica manipula les aixetes per augmentar la temperatura de l'aigua, la Lita es torna a abaixar i se li amorra al pit.

Saps una cosa? ‒ murmura, fent que el moviment dels llavis pessigolleixin l'arèola. ‒ A tu... amb ton pare... potser et vam fer en un provador.

Vaja!... tant preguntar... i ara resulta que tu també ets una experta de fer l'amor en els provadors.

No crec que es pugui dir que sigui una experta ‒. Ara, quan parla, el llavis es belluguen directament sobre el mugró. ‒ A més... tampoc no sé si et vam fer en un provador. Aquells dies ho fèiem per totes bandes.

Als lavabos dels bars.

No. Als lavabos no m'agrada. Estan sempre molt bruts.

Però si no hi ha altra cosa....

Sempre hi ha alguna altra cosa.

Els pàrquings, per exemple.

Si vas en cotxe no hi ha massa problema. Però si vas a peu... i tens una urgència... jo també trobo que el millor és un C&A, o un Woman's Secret... i si en un lloc ja veus que no anirà bé, sempre pots sortir i provar en el del costat.

I dius que no ets una experta? Segur que saps quins són els millors provadors de Barcelona.

I els viciosos dels lavabos també saben a quin restaurant anar a prendre una copa.

O sigui que aquesta afició meva als provadors la tinc d'herència teva.

Suposo que sí, perquè al teu pare li agradava més fer-ho a casa, o al cotxe.

Era un convencional.

No creguis. Ja li agradaven també les marranades, però eren d'un altre estil.

Li agradava que li posessis les banyes?

Uf! No gens! No ho podia suportar.

I a tu t'agradava posar-se-les?

M'encantava. Més que fer-ho amb un altre, m'encantava veure com es posava de nerviós.

I jo he sortit a tu, em sembla.

A mi també m'ho sembla. Ja moltes coses que ens agraden igual a les dues.

Com les titoles ben grosses...

Au, calla!

No han parat de tocar-se tota l'estona.

Vine, que t'ensabono, mama.

Es posen dretes i segueixen les carícies, però ara amb l'esponja ben escumosa. Segueixen evitant tocar-se el sexe. Han decidit deixar-lo descansar fins que rebenti de nous desitjos irresistibles. Però si són capaces de batre tots els rècords en nombre d'orgasmes en un dia, resulta que també són capaces de reprimir-se durant el màxim de temps. Estar morta de ganes de deixar-se escórrer, però gaudir més d'aquest estar escalfat que de posar-li un punt final. I encara més imaginant com serà de gloriós aquest moment del punt final.

De manera que estan una llarga estona ensabonant-se, una altra llarga estona esbandint-se amb aigua calentona i, per acabar, una hora eterna eixugant-se l'una a l'altra. Les esquenes i el cul se l'han d'eixugar per torns, però els pits se'ls eixuguen les dues alhora i aprofiten per fer-se alguns petons. També s'han rentat els cabells, i quan se'ls eixuguen amb les tovalloles les boques se'ls hi ajunten soles i els petons es multipliquen i allargassen. Com que tot s'ho fan l'una a l'altra, primer és la Lita la que li renta les dents a la Mònica i després la Mònica la que se les renta a la Lita. Ho fan bé, fregant amb el raspall la boca de l'altra. Tan a consciència com ho farien amb la boca pròpia abans de presentar-se a un cap de selecció de personal, o de tenir una cita amb el Brad Pitt. Proven de fer-se un petó de llengua amb les boques plenes de pasta de dents i acaben empassant-la i estossegant. Després ve l'hora d'acabar d'assecar-se els cabells. Primera és la Lita la que seu a la banqueta i la seva filla la que li passa l'assecador pel cap. Quan li dóna més gust és quan la pentina a contrapèl, fent-li enlaire els cabells, tibant-li la pell del clatell. La Lita abaixa el cap i sap que ja no necessita més per tornar-se escórrer. Decideix reprimir-se perquè troba que és una dolça repressió. Però la Mònica no ho veu així i decideix seguir excitant-la: li posa els llavis al clatell. La Lita ho té molt clar: ho vol fer durar una estona més, i resisteix.

Apa, mama, escórre't així, que és molt bo. ‒ És una de les especialitats de la Mònica, això d'arribar a l'orgasme sense excitar-se directament el sexe. De manera que s'entreté jugant amb el clatell de sa mare, fent-li petits petons, passant-li la pinta i tibant-li la pell cap amunt. ‒ No et resisteixis, no et servirà de res, no et podràs resistir als meus encants.

Canvia de posició. Es posa al davant amb les cames obertes a banda i banda dels genolls de sa mare i segueix passant la pinta i l'assecador pel clatell de la Lita. Aquesta, amb el cap cot, té pràcticament la cara entre les cames de sa filla. Segueixen les fines carícies al clatell, però ella segueix decidida a no escórre's encara. Aixeca la cara i es posa a petonejar el sexe de la Mònica. Ara és ella la que rep l'excitació sense que tingui ja aquell clatell tan ben disposat per rebre les carícies.

Això no s'hi val ‒ protesta. ‒ Baixa el cap! ‒ diu, perquè vol seguir acaronant el coll de la seva mare fins que ella ja no pugui resistir.

Però la mare no fa cas. Ho té molt clar que, de moment, té ganes d'esperar-se una bona estona. Però llepar aquell conyet fins fer-lo explotar sí que li ve de gust.

Per un moment, la Mònica, que ja ha començat a remullar-se, està per deixar-se anar al plaer d'una altra bona escorreguda, però canvia d'opinió i es fa enrere. La Lita l'agafa amb les dues mans, perquè no se li escapi, s'amorra al sexe i hi fica la llengua. La Mònica es retorça per desfer-se de l'abraçada, però la llengua de sa mare és molt hàbil i sembla tenir totes les de guanyar. La té ben agafada pel cul i tant la llengua com el nas ja s'han ficat fins ben endins del forat de fer l'amor. La Mònica comença a desmaiar-se... però, de sobte, fa un fort pessic al braç de sa mare i tira el cul enrere d'una ràpida estrebada.

Au! Bruta, m'has fet mal ‒ protesta la mare, fregant-se el braç.

Si tu no t'has d'escórrer encara, jo tampoc ‒. Se li agenolla al costat i li fa uns petons a la marca vermella que el pessic ha deixat al braç.

Però jo em puc esperar tant com vull... i tu no.

Tu no et pots aguantar tant com vols. I, a més, jo em puc aguantar tant com tu.

Tu no et pots aguantar ni dos minuts, si a mi em dona la gana.

Tu tampoc t'aguantes si jo no vull.

Anem al llit i fem un campionat.

Oh, què bé... anem al llit!... ‒ La Lita segueix a la banqueta i la Mònica agenollada davant seu. Avança el cos entre les cames de la Lita, l'abraça i li fa un petó. ‒ Anem al llit... ‒ un altre petó... ‒ i fem un campionat, ‒ un altre, ‒ a veure qui aguanta més.

Però si ja ho saps que aguanto més jo ‒. Un altre petó.

Quanta estona creus que em podries aguantar.

Tanta com vulgui.

Tota la nit?

No, tota la nit no ‒. Diu mentre segueixen intercanviant petons. ‒ No seria tan bleda de posar-me a dormir sense... sense... sense res.

Doncs anem al llit i jo començo. Em poso a fer-te coses i em jugo el que vulguis a que no aguantes 20 minuts.

Si em toques el clítoris no aguanto ni la meitat ‒ diu pensant en la suavitat de la llengua de la seva filla.

No em cal ni tocar-te el clítoris. Tu ets com jo: només que et morregin ja t'escorres ‒. La morreja.

Si vull sí. Però si vull aguantar-me, puc aconseguir-ho.

I s'aixequen per anar al llit a provar-ho.

Primer, però, recullen el lavabo. Totes les tovalloles van a parar al cove. La Mònica va al dormitori i torna amb els llençols del llit, que també van al cove. Els gels de bany a les seves lleixes. Els raspalls de dents i la pasta en els vasets. Al lavabo feia molta calor, però tota la casa està calenta i obren alguna finestra perquè corri l'aire. Fan el llit, amb llençols nets, entre les dues. Quan preparen la funda nòrdica s'hi fiquen totes dues dintre com fan sempre, des de que la Mònica era petita, però aquesta vegada no s'entretenen en fer-se pessigolles perquè fa massa calor i perquè pensen fer alguna cosa diferent. Què? No ho saben encara, ja els anirà sortint. De moment pleguen la nòrdica als peus del llit i s'agenollen al mig del llit, cara a cara. Han portat l'ampolla de ginebra, on encara en queda prou com per omplir fins dalt els darrers gots. Són gots nets també, com els llençols i com els cossos acabats de sortir de la banyera, i han posat tres glaçons a cadascun. Brinden en silenci i fan un primer glop mirant-se fixament als ulls. La primera carícia és aquesta, la de la mirada. Es pot acariciar només passant la mirada sobre la pell. Ara, però, no se la passen encara per damunt de la pell sinó que la mantenen fixa en la nina dels ulls de l'altra. Després d'una estona fan un altre glop, i un altre, sempre sense apartar els ulls l'una de l'altra. S'acaben les últimes gotes de ginebra. A més d'excitades comencen a estar una mica col·locades, però mantenen ferm l'equilibri. La Mònica avança el seu got, on encara hi ha els glaçons intactes, fins que frega suaument la punta del mugró de la seva mare. Aquesta té un lleuger núvol al cap i ara, també, una reacció automàtica en el baix ventre quan nota la fredor sobre el mugró. Però segueixen mirant-se fit a fit. Ara la Mònica belluga lentament el got, però no l'enretira. Passa la mà lliure per darrera de la cintura de sa mare i la fa arribar fins als ronyons, els acarona poc a poc. Fa anar un dit fins al principi de la ratlla del cul. Només el principi perquè tal com estan posades no arriba més enllà. Mentrestant treu la llengua i se la passa pels llavis sense treure els ulls dels de sa mare. Aquesta li aguanta la mirada, però veure com la seva filla es passa la llengua pels llavis mentre la mira i l'acarona, l'excita molt. A més, el lloc on ha anat a posar el dit és un punt que la Lita té especialment sensible: li ve una forta estrebada als baixos i sent com una glopada de sucs li omplen tot el forat de jugar a l'amor.

Ara, mira'm la boca ‒. Li mana la Mònica que segueix llepant-se lentament com davant del pastís més suculent. L'altra obeeix i la mira com es llepa.

Està segura que vols seguir aguantant-te.

No. Vull que ho fem ja.

Digues que ets una puta meuca que no aguantes gens ‒ diu mentre ja les dues es deixen caure sobre els llençols.

La Lita ha quedat del tot estirada, amb les cames obertes. L'altra ara és al sexe on li clava els ulls i es torna a llepar els llavis.

Ets una puta meuca i necessites que de seguida algú et llepi la figota.

Ara la Lita ja s'ha deixat anar i tanca els ulls esperant que la Mònica se li ocorri tocar-la, aquella tavella. Perquè fins ara tot ha estat molt bé, molt excitant... però ara necessita més. Ara necessita una fregada completa, una escorreguda total.

La Mònica també ho entén així i decideix començar a tocar.

Obra els ulls, puta meuca ‒ diu sense aixecar la veu. ‒ Mira el que li faig a la teva figa.

Quan la Lita ja ha obert els ulls, li agafa els llavis del cony entre el pols i l'index i els tensa una mica enfora. Després, aprofitant que els llavis estan molt molls, els fa fregar-se l'un amb l'altra. Ho torna a fer. Sap com li agrada a sa mare que li facin això quan està tan sucada.

T'agrada, eh, puta meuca, que et faci això?

Oh, sí... Segueix, segueix... Ara... fes-m'ho amb la boca... per favor...

Per fi parla... i demana coses... la puta meuca aquesta. Digues-ho més fort, que no t'he sentit bé.

Vull que m'ha facis amb la boca. Apa, maca, per favor, fes-m'ho amb la boca ‒. Va dient mentre l'altra segueix fregant-li els llavis del sexe.

Què dius? Què dius que vols que et faci?

I la Lita va murmurant, mentre li arriben els primers espasmes de l'orgasme.

Vull que.. li llepis la figa... a aquesta puta meuca... uffff!... au, sisplau... llepa'm el cony, el txutxu, la figota... llepa, llepa...

I és que la Mònica ja ha abaixat el cap i li està llepant el clítoris.

Així, gràcies maca, gràcies maca... ‒ Ja ha tingut un parell de fortes convulsions però encara segueix allargassant l'escorreguda. ‒ Gràcies maca, així, així... llepa-li el cony a la marona...

Es troba el sexe de sa filla a la boca, deixa de parlar i es posa també a llepar com una boja. Sent la forta olor tan coneguda d'aquell sexe. El nota càlid, pelut, contra els seus narius i el llepa tan ràpid i tan fort com pot. La Mònica també l'està llepant molt fort i molt de pressa fins que arriben a un orgasme que els sembla impossible de suportar. S'han d'abraçar fort, de prémer fort els llavis, de controlar els tremolors de les cames... fins que queden quietes, com mortes, capiculades sobre el llit.

Mitja hora després, la Lita s'ha aixecat per anar al lavabo. Al tornar ha tirat una mica amunt l'edredó, sobre el seu cos nu i el de la seva filla, i ha apagat el llum.



 

2017  Sexe.cat :: Relats eròtics i sexe en català   globbers joomla templates