Ara sóc feliç

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

 

ARA SÓC FELIÇ

Sóc feliç tot i que les coses no m’han anat sempre com ara. A casa fa un temps les coses no anaven bé entre la Marta i jo. Des que van nèixer els nens ella estava més nerviosa i es notava. Quan jo volia sexe ella em defugia i molts cops havia de refredar els pensaments i la maquinària a la dutxa.

Per més adobar coincidia quan entrava a la feina amb l’Anna, que netejava el taller i cada dia anava d’alló més suggerent. La bata se li havia quedat petita i no semblava importar-li gaire. Més aviat semblava que ja li agradava arrossegar tot un munt de mirades masculines, entre les quals, evidentment, s’incloïa la meva.

També, a pesar que fa anys que es van inventar els pals de fregar, s’entestava en netejar el terra de genollons, i més d’un cop la bata havia deixat veure un entrecuix fosc al final d’unes cames que jo havia resseguit amb el pensament d’una punta a l’altre.

Arribava a casa enfebrit. El membre se’m posava dur de bon matí i al migdia encara havia de fer esforços per disimular. A l’entrar a casa arramblava la Marta a qualsevol racó i quan ella cedia amb quatre embestides ja en tenia prou per arribar al final.


- Manel, hem de parlar.

Aquestes quatre temudes paraules les va dir la Marta un dia que sopàvem.

- Ja fa temps que no em sento satisfeta. Sí, ja sé, estic cansada i no tinc esma pel sexe, però tu no m’ajudes gaire, oi?

Jo anava tot el dia sortit però era cert que ja feia temps que no gaudiem plegats.

- Hem de buscar una solució

I la solució va venir una nit de la manera més natural.

Va ser un dissabte al vespre. Els nens eren a casa dels avis i vam convidar a sopar a n’en Jaume i la Montse. Feia temps que no ens veiem però sempre haviem congeniat.

Després de sopar la cosa es va anar animant. El vi, el cava, els “xupitos” van anar deshinibint-nos i vam començar a parlar de la nostra vida sexual. Llavors en Jaume va suggerir que juguèssim a l’estrip-poquer. La Marta es va enrojolar una mica però no va gosar dir que no.

 

Al cap de mitja hora jo tenia davant meu els fabulosos pits de la Montse. Em vaig recordar quan erem joves i jo m’havia perdut enmig de la seva regatera que semblava no tenir final. Era tocar i era llepar, no hi havia hagut res més però aquest record em va fer agafar la trempera i ja no la vaig deixar.

Em vaig passar l’estona concentrat en no perdre la única peça de roba que em quedava, i amb ella la dignitat. Però no podia treure-li els ulls de sobre.

De sobte vaig notar el seu peu pujant per la meva cama fins el promotori abultat del meu sexe. Jo mirava les cartes i la suor queia pel meu front. Em vaig quedar paralitzat quan vaig sentir que les seves mans agafaven la meva verga i la humitat de la seva boca llepant i xuclant amunt i avall. Em vaig girar per mirar els altres i vaig veure que no hi eren. Abans de perdre el mon de vista vaig veure que en Jaume tenia agafada la meva dona per la seva part més seductora. El seu formós darrera estava sent atravessat per ell, i la seva cara no era precisament d’avorriment. Els seus gemecs segurament es podien sentir des del replà.

Abans de tornar-me’n a adonar ja estava enmig dels pits de la Montse, tocant, xuclant, i vaig cavalcar pel seu cos com un cavall desbocat.

Ells van marxar com havien arribat. Ens vam despedir cortesment donant-nos un petó.

Sé que la meva dona i en Jaume no s’han tornat a veure. Ell és viatjant i es fora gairebé sempre.

Cada dia abans d’anar a la feina vaig a casa d’ells. De vegades, fins i tot, ens creuem pel camí amb en Jaume que se’n va i ens saludem. Amb la Montse anem descobrint les valls i muntanyes, els sots i els llacs i cada racó de la geografia humana.

Ara vaig a la feina tranquil i no m’afecta la seducció de l’Anna.

Ara arribo a casa i faig l’amor amb la meva dona donant-li el temps que ella reclama.

Ara sé que m’estimo a la meva dona.

Ara sóc feliç


Autor: AMANDA

2017  Sexe.cat :: Relats eròtics i sexe en català   globbers joomla templates