Per un bon feix?

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)
Fumava un puro i tenia les celles espesses, blanques, ben plenes... tant que gairebé li dissimulaven la calvície. Hi havia poca llum al seu despatx, i això, la calva ben llustrada i la punta incandescent del cigar, era l’únic que es veia. Abans, al carrer, quan havia baixat a obrir-me, no m’havia fet massa bona impressió, però ara, al seu hàbitat, la seva expressió s’havia transformat. Dominava el terreny, i havia exposat tot “l’afer” clarament i amb seguretat. La seva aura s’havia transformat..
Va obrir un calaix de l’escriptori, i sense ni comptar-los, em va allargar un grapat de bitllets de cent. “Com a bestreta, ja n’hi haurà prou!” em va dir, i el to, no convidava a replicar-li res...
Vaig atansar-m’hi, obeint el seu gest. “Més a prop!” va cridar, i em va engrapar els testicles per sobre dels texans. Fort, fent-me mal. Afortunadament, durant poc temps. Tot seguit, feu que m’agenollés al seu davant, girà la cadira, i m’amorrà a l'entrecuix.
”Treu-me-la, sense les mans!”, ordenà. No va ser fàcil. Adolorit, com vaig poder, vaig desfer-li el cinturó, els botons dels seus pantalons, i vaig alliberar-li, dels calçotets que l’oprimien, la cigala. No estava del tot erecte, encara. Me la posar a la boca, i subjectant-me, quasi m’ofega de tan endins com me la va fer empassar. Seguí retenint-me, i jo notava les escomeses de les venes del membre, que li creixia a dins meu. Després vaig començar a mamar-li, a poc a poc, amb suavitat. Li llepava de baix a dalt, recreant-me en  les arrugues i les venes, i quan arribava a dalt, li estirava la pell, m’empassava tot el gland, i amb la llengua jugava amb el tall, amb el frenet..
Al cap de res, es va aixecar i es va treure els pantalons. Després s’assentà un altre cop, m’encerclà el cap amb les cuixes, i posà els peus a sobre l’escriptori. Jo, amb mig cos a sota, resistia com podia les empentes que es donava amb la cadira, que m’estampaven el cap entre el seu sexe i la taula.
Amb la mà, m’apretà el cap a baix, i amb un moviment de cadera em posà el forat del cul al davant. “Menja-te’l”, em va dir, i agafant-me la mà, em donà a entendre que volia que el masturbés amb força. Jo li llepava l’anus, i li feia petites queixaladetes. Gemegava fluix, somort... semblava que li agradava. Vaig provar de fer-li entrar la punta de la llengua. “Això no, imbècil!”, m’etzibà molest. Al cap d’un moment, me la va clavar a la boca i mentre li magrejava els ous, vigorosament, es va escórrer a cor què vols... Va comprovar que m’ho havia empassat tot, passant-me pels llavis, delicadament, la punta del seu penis  i després començà a vestir-se d’esquenes...
"Ja saps on és la porta... endu-te'n la teva còpia i segueix les instruccions al peu de la lletra" i sense dignar ni mirar-se’m, va enfilar pel passadís que es veia a la dreta, al fons, i afegí des de lluny “Ah, i una última cosa: el senyor no ha de saber que t’he estrenat, sinó te’n recordaràs de mi...!”
 
Baixant l’escala, les cames em feien figa.
 
 
Havia estat una estranya coincidència, tot plegat, al capdavall.
Aquell bar ni tan sols el coneixia. Havia sortit a esmorzar, i hi havia entrat impulsivament. Vaig demanar i me’n vaig anar a la taula del fons, amb un diari esportiu a les mans.
Ja acabava, quan se m’acostà, amb el seu barret, amb el bastó, amb el seus aires d’aristòcrata... involuntàriament em vaig posar a la defensiva.
Molt educat, em va demanar si podia asseure’s, i després de donar una ullada al local. li vaig dir que cap problema. “Cony!”, pensava “No és pas tan ple!”.
Mentrestant provava de continuar llegint el diari, però la seva mirada, fixa, impertèrrita, em pesava com una llosa.
Se’n deuria adonar, perquè va començar a parlar-me, molt educadament. Em preguntà com em deia,  a on vivia, si estava casat, etc.. Amb desgana, li responia monosil·làbicament, i quan ja em disposava a aixecar-me per a anar a pagar, posant-se seriós, m’agafà la mà i clavant-me els ulls, ben directe, em digué: “Si t’interessa guanyar molts diners, parla amb el meu secretari, a l’adreça que et donaré.”. Em posà un tarja al davant, i m’alliberà la mà, lentament, amanyagant-me. Suavitzant l’expressió, continuà contemplant-me, rialler. Incòmode, em vaig acomiadar tan ràpidament com vaig poder.
Vaig sortir a fora, amb una sensació estranya! Estava a punt de llançar la tarja, que m’acabava de donar, a la primera paperera que trobés, però a l’últim moment m’hi vaig repensar.
Al migdia, la curiositat va poder més, i em vaig dirigit a l’adreça que s’hi llegia. Era un carrer de cases velles, però aquella estava prou ben conservada. Advocat, posava al rètol de la valla.
M’ho va explicar molt planerament. El senyor que m’havia trobat aquell matí, era molt ric. Jo li recordava a algú que li havia donat molt plaer temps enrera. S’havia encapritxat de mi, i m’oferia diners, molts, si estava a la seva disposició una setmana sencera. Tenia un contracte redactat i tot. Me’l vaig llegir. Cent cinquanta mil euros!! Déu ni do! Allò em solucionava uns quants plets pendents... a més, essent sincer, no podia deixar d’excitar-me imaginant què passaria si acceptava. M’assegurava, a més, que en tot moment tindria el control per fixar els límits. “Tampoc es tracta de què es facin amics” afegí no obstant, “No sé si m’entén...”. El morbo va poder més que la raó. No m’hi vaig resistir. D'un sola traça, amb determinació vaig estarmpar la meva signatura al peu de l'última pàgina.  
Mentre signava, la seva mirada es tornava cada cop, més i més lasciva. Va apagar el fluorescent, i vam quedar a la penombra. Només entrava la poca claror que deixava passar la doble cortina, molt opaca l’una, i més fina, color lli, la de l’interior...
2017  Sexe.cat :: Relats eròtics i sexe en català   globbers joomla templates