Viatge a Marrakech - Capítol 1

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

La Judith, com cada any es guarda la primera setmana d’octubre per fer unes petites vacances i organitzar-se així, un viatge per algun indret desconegut. Enguany s’ha decantat per Marrakech. Normalment no li han atret massa els països musulmans, però fa un parell d’anys va estar uns dies a Istanbul i li va agradar força. Una bona oferta trobada a internet i l’opinió de uns quants coneguts, l’han fet decidir per aquest destí. Hi anirà sola. Fa quasi un any que ho va deixar amb el Quim i des de llavors no ha tingut cap relació. Va ser una separació dura, després de vuit anys de relació. Ell s’entenia amb una companya de feina des de feia força temps. Com diu el tòpic, el banyut és sempre el darrer en assabentar-se’n. Li ha costat molt superar-ho i ara sembla que se’n comença a sortir. Aquest viatge li anirà bé per a continuar oblidant el malaurat afer.

 

A dos quarts de vuit del matí ja està a l’aeroport del Prat. Només porta l’equipatge de mà. Per cinc dies que estarà, no li val la pena facturar. A l’hora prevista, l’avió s’enlaira camí de Marrakech. Asseguda en un dels seients de finestra de la filera 12, tapada amb la jaqueta texana i escoltant Els Amics de les Arts al seu Ipod, els ulls se li van tancant fins que es queda dormida. El neguit previ a un viatge i el fet que s’hagi hagut d’aixecar abans de les sis del matí, han facilitat que s’adormís de seguida.

-Disculpa... disculpa, hauries d’apagar l’aparell de música, estem a punt d’aterrar- la desperta la veu d’una hostessa.

-Sí, clar. Disculpa- contesta ella.

S’ha passat més de dues hores dormint profundament. No se n’ha adonat de res. Un quart després ja estava sortint de l’aeroport. A la porta, una munió de taxistes la intenten convèncer per que pugi al seu vehicle. Prop, un noi poc més gran que ella també busca taxi. Se li acosta i li diu:

- Veníem en el mateix avió. T’he vist com dormies. Vas cap al centre? Si vols podem compartir taxi?

- La veritat, ara mateix t’ho agrairia. Em sembla que encara estic mig “sobada” –va contestar.

Llavors el noi va dirigir-se a un taxista parlant en àrab. Li va semblar que estaven negociant el preu. De seguida es va sortir amb la seva.

-Si et veuen una mica indecís intenten aprofitar-se del turista. Això passa a tot arreu, no et preocupis –va dir-li a la Judit, ja dins del cotxe- Per cert, em dic Said.

-Has dit Said? –va preguntar ella- Però no sembles pas ...

-Moro? –va acabar la frase.

-No ho volia dir així, perdona’m –va respondre ella amb clars símptomes de vergonya i cara de penedida.

-No pateixis dona, ja sé que no ho deies amb mala intenció – va tallar-la en Said-. Es nota quan un fa un comentari amb intencions de fer mal o no. Em dic Said i sóc català. El meu pare és del Marroc i ma mare del Maresme. Vinc sovint per aquí per temes de feina.

-Quina vergonya... –digué ella amb la mirada baixa.

-Tranqui-la, dona. Cap on vas exactament? –li va preguntar.

-M’allotjo al Riad Dar-Karma. Està a prop de la plaça de Jamaa. Aquesta és l’adreça exacta –li diu mostrant-li un full.

En Said li indicà al conductor cap on s’havia de dirigir.

-Ja veuràs que aquí els carrers no funcionen com a Barcelona –l’aconsellà ell- per molt plànol que portis, t’acabaràs perdent segur. Ja t’ajudaré.

-Ei, que no ho soc pas jo de Barcelona  –va replicar la Judith- que sóc de Vilafranca i també en tenim de carrers ordenats al Penedès.

-Veus, ara és a mi al qui li sap greu haver-te ofès –contestar- és una mala costum que tenim els de la capital. Ara ja estem en paus de “ofenses”, doncs.

-Em dic Judith –va respondre ella amb un somriure als llavis- i estic a Marrakech de vacances fins divendres.

Van continuar el viatge parlant i rient. En Said li aconsellà un parell de llocs per menjar i on podia anar a fer una copa. A Marrakech no és fàcil prendre’s una cervesa. A més, també li va aconsellar uns banys on podria relaxar-se.

Un cop van arribar a la plaça en Said va pagar el taxista i no va deixar que ella li’n pagués la seva part:

-Ja em convidaràs un dia, bé aquí o bé a Vilafranca -va dir-li.

Va acompanyar-la per aquells carrerons estrets, fins trobar el Riad.

Moltes gràcies Said –va dir-li ella- em sembla que per trobar aquest carai de lloc hagués estat totes les meves vacances.

Es van donar els telèfons i es van acomiadar.

El Riad era preciós. L’habitació enorme i igual de bonica que l’entrada de l’allotjament. El bany tenia diversos miralls, dues piques de pedra i una dutxa grandiosa amb un ruixador d’aigua digne de revista de decoració. Estava tot decorat al mínim detall.

No va poder resistir l’encant d’aquella dutxa que tant li havia agradat.


Va desar la roba a l’armari, es va despullar i es va posar sota la pluja d’aquell ruixador. Feia un metre setanta. No havia estat mai una noia molt prima, però el succés amb el Quim li havia fet perdre tres quilets, que li afavorien molt la figura. Tenia un cul bonic i uns pits força grans. L’aigua queia pels seus cabells foscos, resseguint tot el seu cos fins al terra de la dutxa. Amb els ulls tancats, com desconnectada de la resta del món, es relaxa amb l’escalfor de l’aigua.

Un cop neta i canviada surt a perdre’s pels carrers de la capital marroquí. Per allà on passa, els experimentats comerciants la intenten persuadir per que els compri tot tipus de productes. Com si sabessin d’ella, li deien coses com “Barcelona es bona, si bossa sona...” o “Més barato que Pryca”, però la Judith encara no vol comprar res. Acaba d’arribar i ja tindrà temps, pensa. A més, no disposa de massa espai a la maleta. Les mirades dels homes locals, la fan sentir una mica incòmoda. Una noia occidental, passejant sola per aquells carrers i mercats sempre és un punt de mira per els ulls masculins.

De seguida es va fer l’hora de dinar. Es va asseure en una terrassa d’un local que estava ple de turistes. Es va demanar una tajina de verdures amb corder. No va voler postres. Es va demanar un te amb menta i es va quedar una bona estona asseguda veient com passava tot tipus de gent amunt i avall, carregats amb grans paquets.

Va acabar de passar la tarda passejant per més carrers i carrerons. Es va perdre en diverses ocasions, però afortunadament bona part d’aquests la tornaven a dur a la plaça de Jamaa.


S’havia fet fosc i la plaça havia canviat totalment el seu aspecte. Les llums i els fums de les parades es barregen amb les olors dels focs i de les especies. Se senten els xiscles de temor de les turistes, en quan els noiets els posaven una serp sobre les espatlles per tal de treure’n unes monedes.

Tombant per la plaça es menja un entrepà vegetal i un suc de taronja natural. Es compra uns dolços típics i se’n va al Riad.

Ja estirada al seu gran llit, recolzada sobre uns coixins es menja les pastes tot veient un canal de televisió local. No entén res del què diuen, però li fa companyia.

L’olor del cafè dels esmorzars la desperta. Son poc més de les vuit del matí. Ha descansat com feia temps que no ho feia. Una dutxa ràpida i baixa a esmorzar. Quatre taules al tombant de la font del pati central de la casa, la conviden a asseure’s i fer el primer àpat diari. Només hi ha una taula ocupada, on una parella d’enamorats francesos no paren de fer-se carantoines i xiuxiuejar-se coses a cau d’orella.

Això li recorda en Quim, però no es vol posar trista, ell no ho mereix. De seguida li porten l’esmorzar. Tot esmorzant, va fullejant una guia turística que havia portat. Avui passarà el dia visitant diversos llocs de la ciutat.

Pel matí visita la Mesquita de Koutoubia i els Jardins de Majorelle. Després de dinar es dirigeix al Palau del Bahia i unes tombes Saadiens. Capa les set decideix d’anar a un dels locals que li va aconsellar en Said. Li havia explicat que des d’allà es poden veure unes postes de sol espectaculars. Ho troba de seguida.


El local té una terrassa “chill out” plena de sofàs, butaques i pèrgoles amb fines teles que voleien al ritme del suau vent que prové de l’Atlas. Tothom que hi veu assentat son turistes. Se senten parlar diversos idiomes. La vista és realment espectacular. Amb l’Atlas al fons i la silueta de les edificacions de la ciutat, la llum vermellosa de la posta de sol envaeix l’ambient donant una sensació de majestuositat al moment. La Judith queda meravellada. És realment espectacular. S’asseu en una de les taules lliures i es demana un te. Un cambrer molt atractiu li serveix la infusió. Te les faccions àrabs i uns ulls grans d’un verd intens. Ella, una mica tallada li dona les gràcies en àrab. El noi, d’uns 38 anys, li agraeix el detall amb un somriure que deixa a la vista una perfecta i blanca dentadura. Mentre es pren el beuratge, alterna les mirades entre el paisatge i aquell cambrer que l’havia seduït. Cada cop que passa per davant d’ella no pot evitar de mirar-li el cul i repassar-lo de dalt a baix. Les mirades es creuen de manera fortuïta. Ell li aguanta la mirada, però ella intenta dissimular. Sense donar-se comte, una veu li diu a cau d’orella:

-Convida la casa –en un castellà més que correcte.

El cambrer anhelat li deix sobre la tauleta una petita safata amb tres dolços de mel i pistatxos.

-Ui! –diu ella amb l’ensurt - no t’havia vist acostar. Moltes gràcies.

Això dona peu a una petita conversa.

-Es maca la vista, oi que sí? –diu el cambrer.

-I tant... és preciosa –li contesta.

-Tu també ho ets preciosa – afegeix ell.

Ella, tallada no contesta i es limita a fer un somriure que delata la seva vergonya.

-Què hi fa una noia com tu, sola per Marrakech? –li pregunta.

-He vingut a passar uns dies de vacances –contesta ella.

-I què, t’agrada? –torna a preguntar-li el noi- Què és el que més t’ha agradat?

-És el meu segon dia aquí i tot m’ha agradat molt –contesta-. Ara  però, el que més m’ha captivat és el que es pot veure des d’aquest terrat.

Està clar que no només es referia a la posta de sol i a les vistes de la ciutat i de l’Atlas.

La conversa es quedà així i ell es dirigí a servir altres taules de gent que havia arribat. Cada cop que no servia cap taula, es quedava a l’aguait al costat de la taula de Judith i aprofitava per a donar-li conversa. En una d’aquestes converses el servent li pregunta pel què té previst fer aquell vespre.

-Vull anar a uns banys i fer-me uns massatges –contesta-. M’han aconsellat aquest –li diu, tot mostrant-li el paper on en Said l’hi havia escrit.

-Aquest no el conec, però està una mica lluny d’aquí. A dos carrers d’on som ara n’hi ha un que està molt bé. És del meu oncle. Si els hi dic et poden fer un preu especial li diu ell, oferint-li una targeta del local-.

-Ok, ja m’ho pensaré –li agraeix.

Una hora després abandona el local, sense deixar de fer una última repassada a aquell xic que l’havia captivat. Un cop al carrer torna a la plaça  principal on, com el dia anterior, el bullici de gent l’omple de banda a banda.

No es treu del cap aquell guapo cambrer de mirada sensual. Finalment decideix anar uns banys, tal com tenia pensat. Entre les dues opcions que té, es decideix pel local aconsellat pel cambrer. Sap que li ha donat la targeta per que segurament es deu endur alguna comissió. És possible que els altres banys ni tan sols siguin lluny d’allà i que tot formi part de la picaresca per arreplegar alguns dirhams extres, però tant li fa.

El troba de seguida. Una entrada discreta dona accés a un estret passadís que la condueix escales amunt fins a sortir a un pati presidit per una gran font central, similar al del Riad on ella resideix. A l’esquerra hi ha un taulell, d’on en surt una noia joveneta que li dona la benvinguda. La Judith li mostra la targeta que li ha donat el cambrer, al que la jove assenteix amb un lleu cop de cap. La acompanya a una banda del pati on hi ha uns sofàs estampats i la convida a seure uns moments. En pocs minuts la mateixa noia, l’acompanya a una altra sala on hi té un armariet per a deixar-hi la roba. Li dona una espècie de tovallola i li diu que quan estigui, surti per una altra porta de la mateixa sala. Embolicada amb aquell tros de roba surt de la sala i es troba un distribuïdor amb diverses portes. A les dues que té davant hi pot distingir la simbologia de “homes” en una d’elles i “dones” en l’altra. Mentre espera s’obre la porta dels homes i en surt un noi ros, tot vermell per la suor. Té cara de rus o dels països de l’est, pensa ella. És la sala dels banys. Mentre la porta roman oberta pot veure-hi quatre o cinc homes més asseguts i acolorats. De sobte s’adona que un dels que hi ha és el cambrer del chill out. Ell també l’ha vista. Assegut estant, la saluda amb la mà i li fa l’ullet. A la Judith, dels nervis gairebé li cau la tela que aguanta sota els braços. No esperava trobar-se’l aquí. Va respondre-li amb un tímid arqueig de celles. De seguida es va tancar la porta i una noia la va fer entrar a la sala femenina. Aquesta li va dir que es podia posar on volgués, que es relaxés i li va indicar d’on havia d’agafar l’aigua per anar-se remullant. A la sala només hi havien dues noies més. Una, pels trets físics va pensar que podia ser la parella del rus que havia vist sortir del costat. L’altra resultar ser una noia italiana.


La temperatura era alta, tot i que no tant com la de algunes saunes a les que havia estat en algun gimnàs o hotel. De tant en tant s’anava mullant amb un caçó que hi havia per a aquesta finalitat.

Una mitja hora després van entrar dues noies, amb unes manyoples i uns sabons d’oliva que van fer servir per netejar-los-hi la pell i treure així, restes de pell morta i impureses. Després de uns deu minuts de fregues i uns quants caçons d’aigua, van sortir de la sala de banys i les fan fer passar a una altra zona del local on la llum era tènue i se sentia de fons una música instrumental àrab.

-Per aquí, per favor –li indicà una noia, amb un castellà precari – treguis la tovallola i estiris sobre la llitera.

La Judith es treu la tovallola i s’ajau boca avall sobre aquella superfície encoixinada. La tovallola li cobreix la part baixa de l’esquena i el cul. Poc després entra una noia marroquí que no parla res d’espanyol i que amb gestos li indica que es doni mitja volta. Un cop girada, la noia s’unta les mans amb uns olis i comença a fer-li fregues. Primer per la part baixa de les cames. Se les nota carregades d’aquests dos dies de caminades per la ciutat. La llum de les espelmes i l’olor de l’encens son un aparador excel·lent per a la relaxació. La massatgista ara està centrada en el seu tòrax. Les seves mans rellisquen sobre la seva pell, resseguint tots els racons del seu cos.

Després és el torn de les seves extremitats superiors. Deixa els braços morts mentre la minyona marroquí els recorre amb les seves mans llustroses.

Quan ha acabat amb la part frontal, per senyes li torna a fer entendre que es doni la volta. Aquest cop inicia els massatges per la seva part superior. Prem les seves espatlles amb les gemmes dels dits. Les cervicals, la zona dels omòplats, la columna, els ronyons... En arribar a aquest punt les mans es desplacen fins als peus. Els dits de mans i peus d’ambdós s’entortolliguen esmunyint-se amb els olis perfumats. Les mans ara estan als seus turmells. Els manipula fent moviments circulars. Les fregues es van desplaçant fins als seus bessons, amunt i avall...repetides vegades. Passa per sobre els genolls... respira fons, el seu relaxament és total. Una ma per cada banda de la seva cuixa dreta es desplacen amb llargs moviments que van des dels genolls fins a gairebé les seves natges. Una vegada, els moviments s’allarguen fins a tocar lleument el seu sexe amb la punta dels dits, al que respon amb un sobtat impuls muscular com a reacció natural, però no en fa més cas. Les fregues es traslladen a l’altra cama. L’ordre des moviments es repeteix. Primer els dits dels peus, després els turmells... en arribar a les cuixes, de sobte es torna a reproduir el succeït en l’altra extremitat. La mà de la massatgista torna a acariciar el seu sexe. Aquesta vegada no ha estat tant lleu com l’altre cop. Fet que provoca que la Judith obri els ulls i aixequi lleument el cap mirant enrere, a la massatgista.

De sobte el cor li fa un salt. Nota les batzegades com si li hagués de sortir disparat. En el lloc de la noia, veu una figura masculina. En la penombra de l’estança la identifica fàcilment. El cambrer d’ulls verds ha substituït a la noia sense que se n’hagi adonat. Aquest s’endu el seu dit índex als llavis i li fa el gest per què es mantingui en silenci.

-Shhhhhh –mentre amb l’altra mà li fa recolzar el cap de nou sobre la llitera.


Aquesta vegada amb els ulls oberts, la Judith respira de manera accelerada. Està nerviosa... El noi continua on ho havia deixat. Li acaricia les cuixes mentre cada cop més s’acosta a les seves parts íntimes. Novament les torna a tocar lleument amb la punta dels seus dits. Respira fons...  els moviments cada vegada son més intensos... pot notar la pressió de les seves mans... Finalment aquells sotils  tocaments deixen de ser-ho. Aixeca lleument els malucs per que la forta mà del noi es pugui situar sota el seu pubis. En notar aquella fermesa sota seu, la Judith comença a moure’s, pressionant el seu parrús amb aquell palmell. Amb el dit polze que li queda lliure, el noi li passeja amb moviments circulars sobre el seu anus. Amb l’altra mà li magreja les natges del cul. S’adona que el seu anus respon favorablement als tocaments. Les respiracions de la Judith son cada cop més profundes i pronunciades. Poc a poc comença a introduir el seu polze en aquell anus cada cop més dilatat. Quan veu que està a punt li acaba de introduir. Les respiracions de la Judith s’han convertits en gemecs, que intenta silenciar.

El palmell de la ma surt de sota el pubis de la Judith, sense treure el dit polze del seu cau. A la vegada introdueix dos dits en la seva vagina. La lubricació pels olis emprats facilita les penetracions. Es contorneja sobre la llitera com si fos una serp. Els moviments experimentats d’aquelles mans la estan fer vibrar. Els dits saben com moure’s i on tocar.

Els dits surten de l’interior del seu cos i amb una mà a cada banda de malucs, la fa girar boca amunt. En girar-se pot veure que ell només porta una tros de tela blanca fina lligada a la cintura. Està moll encara pels banys. La roba que li fa de faldilla també està xopa, fet que provoca que se li quedi arrapada a les cuixes, com una segona pell. On també es queda enganxada és al seu membre. Pot apreciar-ne clarament el seu contorn. És un membre de mides considerables.

De nou estirada, ara cara enlaire li obre de cames deixant-les penjant una per cada cantó de la llitera. Situa el seu cap entre les cuixes i comença a llepar-li el sexe, al que ella respon amb un fluixet:


-Menja-me-la, menja-me-la...!!!

La llengua recorre els seus llavis vaginals i s’introdueix pel forat. Busca el seu clítoris i el troba de seguida. Ella li agafa el cap amb les dues mans. Se li aferra als seus cabells arrissats. S’acceleren encara més els seus gemecs. Al moment comença a sentir un gran orgasme. És llarg, intens... cada cop li estreny més els cabells.


-Ahhhhhh!!!!!
–se sent. Un llarg i intens orgasme s’apodera de tot el seu cos

En treure el cap del seu entrecuix, pot veure restes del seu orgasme en la cara d’ell. Encara ajaguda, el noi s’acosta cap a l’altre extrem de la llitera, on ella i té el cap. Sense dir res, s’incorpora una mica i es posa de costat i li agafa el membre per sobre la roba amb les dues mans. Està erecte, dur. Mentre el mira fixament als ulls el va masturbant amb pausats moviments perpendiculars. Ell es deslliga la tovallola i la deixa caure. Queda suspesa només per aquell fal·lus enorme.

Li agafa, li treu la peça de roba llençant-la a terra i el torna a masturbar amb les dues mans. Amb una d’elles li frega només el gland, com si li treies llustre mentre amb l’altra la llisca amunt i avall. Tot això sense apartar els seus ulls de la seva cara. Vol veure la seva cara de plaer.

Seguidament s’introdueix el penis a la boca i el comença llepar... primer per dalt. S’entreté xuclant-li el gland... els hi agrada als dos.

Quan li sembla deixar de centrar-se només en l’extrem  i passa a fer-li una fel·lació més profunda. Nota com es marquen encara més les venes del seu membre. Preveu que el seu orgasme s’apropa. Recolza una mà a la base del seu penis, mentre l’altra perllonga els seus moviments. A la vegada inicia una fel·lació més profunda encara.

De seguida pont sentir com els gemecs del noi incrementen i com venen acompanyats d’una escorreguda descomunal. Quan comença a sentir la llet calenta a la seva boca torna a intensificar les llepades en el gland. Continua jugant amb la seva llengua fins que es van alentint les respiracions masculines. Se la treu de la boca però no la deixa. Continua masturbant-la, ara molt lentament.  La llet li regalima per la comissura dels llavis. El silenci regna la petita sala. Només se senten les seves accelerades respiracions.

En acotxar-se per agafar la tovallola del terra, s’acosta a ella fent-li un petó als llavis encara plens de semen i li diu a cau d’orella:

-Fins demà.

Sense dir res més gira cua i surt de la cambra. Ella es queda ajaguda uns minuts més, fins que una noia del personal la ve a buscar i l’acompanya al vestuari.


continuarà...

 

per comentaris:    Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

blog:                   relatserotics.blogspot.com

2017  Sexe.cat :: Relats eròtics i sexe en català   globbers joomla templates